“El que més m’agrada de la professió de metgessa és el fet de ser capaç d’ajudar a la gent”

Entrevista a Helena Conesa, exalumna i estudiant de 1r del Grau de Medicina a la Universitat de Vic

Com estan sent aquests primers mesos de carrera?

Sempre imagines que la universitat serà un canvi molt gran en termes acadèmics -ja ens ho repetien molt durant el batxillerat-, però fins que no ho estàs vivint no n’ets plenament conscient de la intensitat que té cada classe magistral i la quantitat de matèria que es pot arribar a donar en dues hores. Aquests primers mesos estan sent molt estressants perquè el nivell de feina és bastant gran, però m’estan agradant moltíssim, ja que estic coneixent gent nova, d’altres països… Estic començant una etapa nova completament diferent de les altres que he viscut.

Entrar a Medicina ha estat molt dur?

Sí, perquè tens la pressió que no pots tenir una nota baixa en cap matèria durant el curs de batxillerat ni, per descomptat, a selectivitat. Quan estàs a segon i veus que et queden dos mesos per fer les PAU tot se’t fa un món i realment es passa malament. Per a mi el pitjor van ser els tres dies de selectivitat; vaig passar una angoixa terrible!

Des de petita tenies clar que volies estudiar Medicina?

He tingut la sort que sempre he tingut bastant clar què volia fer. He passat per moments que anava una mica més perduda, però sempre he seguit el camí per estudiar una carrera relacionada amb la salut. De petita, era una nena molt malaltissa i molt moguda i, per desgràcia, sempre acabava al metge. Crec que la meva fascinació per la medicina va començar en veure que em recuperava molt de pressa gràcies als medicaments, i que podia tornar a jugar com abans de trobar-me malament.

Què és el que més t’agrada d’aquest grau?

El que més m’agrada de la professió és el fet de ser capaç d’ajudar a la gent. Per ara el que més m’està fascinant de la carrera és començar a conèixer i a entendre el cos humà.

T’has hagut de desplaçar a Vic…

Sí… Com que estudio a Vic gairebé no passo temps a Barcelona i al principi se’m va fer una mica dur el fet de no veure a les meves amigues o moure’m i estudiar per una zona poc familiar. Tinc la sort que Vic no està molt lluny de casa i el canvi tampoc ha estat tan extrem com el d’altres companyes de classe que són d’altres països.


De petita, era una nena molt malaltissa i em fascinava veure que em recuperava molt de pressa gràcies als medicaments.

Què és el que més t’ha sorprès en arribar a la universitat?

El que més m’ha sorprès és que no tot el que s’explica a classe entra a l’examen. Estava acostumada al fet que el que deia la professora era el que s’avaluava. Es veu que a la universitat aquesta llei ja no és vàlida. A casa s’ha d’agafar el llibre de l’assignatura i s’ha d’estudiar tot, tant el que s’ha dit com el que no, perquè pot sortir qualsevol cosa a l’examen.

Està resultant el que t’esperaves?

La veritat és que com ja coneixeria a gent que està cursant Medicina ja tenia una idea bastant real del que seria.

Trobes a faltar alguna cosa de la teva etapa de batxillerat?

Sí, el tracte amb el professorat. Ara només conec la comunicació alumna-professora via e-mail. Si hagués sabut això, hauria aprofitat més el fet de preguntar a classe quan podia!

Quins han estat els canvis més importants a l’hora d’estudiar?

Ja gairebé no utilitzo internet per buscar informació, només utilitzo llibres de la biblioteca i també estic descobrint el fet d’anar amb gent de la classe a la biblioteca per estudiar. Abans sempre havia anat sola, i estic veient que això m’ajuda molt a acabar de reforçar conceptes que no he entès del tot a classe.

Tens clar a quina especialitat t’agradaria dedicar-te?

Buf… això encara em queda molt lluny! Sé que voldré treballar tenint contacte amb la gent, així que per ara descarto treballar a un laboratori, però mai se sap!

De la meva etapa de batxillerat trobo a faltar el tracte amb el professorat. Ara només conec la comunicació alumna-professora via e-mail.

Com et veus d’aquí a cinc anys?

M’agradaria veure’m descansada i contenta i esperant bons resultats de l’examen del MIR!

Què  li diries a algun estudiant de batxillerat que s’està plantejant estudiar Medicina?

Li diria que s’esforci al màxim perquè realment la recompensa és molt bona. I que respiri, que si realment vol fer Medicina i es dóna el cas que no entra a la primera, hi ha moltes maneres vàlides d’entrar a la universitat. Molta sort, força i endavant!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top