CAT | ES

Entrevistem a Ignacio Romo, expert en dopatge a l’esport

Aquest divendres els alumnes de 2n de batxillerat de Biologia i Salut han tingut l’oportunitat de parlar i entrevistar a Ignacio Romo, metge i expert en medicina esportiva i autor de diversos llibres relacionats amb l’esport i el dopatge. Romo també ha publicat articles sobre atletisme, fisiologia de l’esport i medicina esportiva i és col·laborador del programa de ràdio El Larguero de la cadena SER.

Durant el col·loqui, Romo va parlar dels perills del dopatge i els va fer referència a alguns dels casos més coneguts, com ara els grans velocistes Ben Johnson o Marion Jones, una esportista de la República Democràtica Alemanya (RDA) que va abusar tant de les hormones que va acabar convertint-se en home, dos llançadors suecs que van morir per abusar dels anabolitzants o dels casos de dopatge a Rússia i Europa de l’est. Dels casos espanyols, va destacar el de Marta Domínguez o Perico Delgado, que va guanyar el tour de França. En l’àmbit del ciclisme també va parlar de Lance Armstrong, que va reconèixer recentment que s’havia dopat, o del cas Puerto, que va denunciar tota una operació l’any 2000 amb mostres de sang congelades que no es van arribar a investigar per ordre judicial.

Lluita contra el dopatge

El dopatge es persegueix principalment perquè no és ètic i perquè comporta també un perill per a la salut. Romo va destacar que la lluita contra el dopatge havia avançat molt en els darrers anys, a causa dels següents factors:

  • els controls per sorpresa
  • la declaració de parador. Els atletes, va explicar Romo, han de declarar, per exemple, on estaran entrenant cada dia. Amb això s’evita que es dopin durant tot l’any i que deixin de fer-ho la setmana abans de la competició per no donar positiu.
  • la unificació de criteris. És a dir, que a tots els països les substàncies detectables siguin les mateixes.
  • les investigacions

Després d’aquesta introducció, els alumnes van prendre la paraula i van aprofitar per convertir-se en periodistes i traslladar un bon grapat de preguntes a Romo:

  • Quan es pren una mostra d’orina, es comprova que sigui de la mateixa persona?

Són mostres anònimes, que es porten al laboratori per buscar substàncies dopants. Hi ha hagut casos de canvi de mostres perquè l’ADN no es compara, tenen un codi i no se sap de qui és la mostra. Sempre, però, hi ha un tècnic de control de dopatge que garanteix el moment en què es recull la mostra.

  • Quines són les conseqüències del dopatge?

Principalment dues: 1) la millora del rendiment esportiu i 2) la seva afectació en la salut. Per exemple, produeix lesions al fetge, problemes hormonals com l’androgenització en el cas de la dona o la possibilitat de patir càncer per consum d’anabolitzants. En el cas de consum d’EPO, aquest fa augmentar la densitat de la sang, quasi com si fos fang, amb un gran risc de patir trombosi.

  • Què és més comú el dopatge als homes o a les dones?

Al llarg de la història ha estat més habitual als homes (parlaríem d’un percentatge aproximat d’un 70% homes i un 30% dones), tot i que és a les dones on la millora en el rendiment esportiu és més notable.

  • Hi ha algun país que no tingui esportistes que s’hagin dopat?

Japó, per la seva tradicional cultura de l’honor.

  • És addictiu el dopatge?

Sí, és clar…, la marihuana, la cocaïna… són substàncies dopants i, per tant, addictives.

  • És fàcil aconseguir anabolitzants o EPO?

Es deia que alguns atletes els compraven a unes farmàcies a Andorra. Amb tota la legislació contra el dopatge que existeix actualment, hauria d’haver-hi una xarxa implicada al darrere. A més, ara el dopatge és un delicte i hi ha unes unitats d’investigació dins els cossos de policia.

  • Què pot fer sospitar que algun atleta s’està dopant?

A primera vista el veus més musculat. Per exemple, en el cas dels atletes que prenen anabolitzants es redueix el teixit greixós subcutani i guanya molta més massa muscular. I després també ho pots sospitar amb les marques, a més dels salts estranyament exagerats que fan als rànquings.

“UN DELS PUNTS MÉS IMPORTANTS PER A LA LLUITA CONTRA EL DOPATGE ÉS L’EDUCACIÓ”

Ignacio Romo
  • Els resultats que s’obtenen amb el dopatge també es poden aconseguir sense ells?

És clar! Jo tinc la teoria que Usain Bolt mai es va dopar, ja que, des de molt petit tenia unes condicions molt bones. A l’edat de 15 anys ja competia amb atletes de 19 i ja era molt bo. No tothom que és número 1 s’ha dopat, però sí que tothom que s’ha dopat ha millorat la seva marca.

  • Cap a on va el dopatge? Hi ha noves substàncies i mètodes?

La bona notícia és que hi ha menys dopatge que fa vint anys perquè hi ha més controls per sorpresa. En qualsevol moment et poden controlar. La mala és que sempre n’hi haurà. La trampa sempre és inherent a l’ésser humà. Sempre hi haurà algú que busqui substàncies que no es puguin detectar.

  • Amb quina freqüència has de dopar-te perquè es noti?

Com a mínim, 3 o 4 mesos. Si et dopes un any i al següent no ho fas semblarà que has empitjorat, i això el que t’enganxa perquè et tornis a dopar.

  • Quina relació hi ha entre el culturisme i el dopatge?

Molt gran, però amb una diferència. Al culturisme el dopatge sempre s’han utilitzat anabolitzants, però no amb un interès esportiu, sinó per desenvolupar el volum muscular. Recentment, però, sí que han començat a fer controls per salut…

Comment

Top