CAT | ES
Jan Serra a l'anunci de Casa Tarradelles

“Aquest anunci ha estat la meva primera feina professional com a actor i també la demostració que els esforços i la constància donen el seu fruit”

El nostre exalumne Jan Serra protagonitza un espot televisiu

Jan Serra, que va finalitzar els estudis de batxillerat al nostre centre l’any passat en la modalitat d’Arts Escèniques ha fet realitat un dels seus somnis, aconseguir un paper protagonista en un anunci televisiu. En aquesta entrevista, ens explica com va sorgir aquesta oportunitat i què ha significat per a ell aquesta experiència.

– Com va sorgir aquest paper en aquest anunci?

Tot es remunta al març d’aquest caòtic 2020 quan vaig decidir inscriure’m a una agència de representació d’actors, amb l’objectiu de començar a treballar professionalment en aquest món, i de manera paral·lela seguir formant-me en els estudis dramàtics. Així doncs, em vaig posar en contacte amb la Farándula Actores, agència de representació nascuda a Barcelona i amb oficines també a Madrid. Després d’enviar el meu currículum, així com diverses peces audiovisuals que havia recopilat, es van interessar en mi i em van citar per una entrevista. Finalment, vaig firmar un contracte d’exclusivitat d’un any i aleshores em vaig convertir en un nou membre de la Farándula Actores. Poc em podia imaginar que dues setmanes després ens confinarien a casa per una crisi sanitària mundial. No podria estar més agraït a la persistència dels meus pares per voler deixar tancat el tema de l’agència com més aviat millor, ja que d’aquesta manera vaig poder presentar-me a molts càstings durant la quarantena.

-Fins a aconseguir l’anunci de Casa Tarradelles…

Aquest em va arribar al setembre. Des de casa vaig aprofitar la cuina lleugerament rústica que tenim i vaig gravar el selftape (autogravació) amb una comoditat i fluïdesa que potser en un plató no hauria aconseguit. Uns dies després, l’agència em va comunicar que al director li havia agradat la meva feina i que em volien veure de nou de forma presencial. Aquesta presencialitat va ser relativa, ja que quan vaig anar a Barcelona i em vaig plantar a l’estudi, hi havia una directora de càsting, però el director de l’espot publicitari -Alberto Rodríguez- estava a la pantalla d’un ordinador. Jo estava força nerviós, però em vaig convèncer a mi mateix que això era una grandíssima oportunitat i que no la podia deixar escapar. I així ho vaig fer, una setmana després em van agafar per fer de Dani i aleshores només quedaven uns quants tràmits i la prova de vestuari per l’esperat dia del rodatge.

Algun secret perquè t’agafessin?

Sí, la meva mare. És l’amulet de la sort, tots els càstings que he fet amb ella dient-me les rèpliques he acabat seleccionat!

Fotograma del curtmetratge elaborat per Jan Serra sobre el moviment de la Nouvelle Vague per a la matèria Cultura Audiovisual de 2n de Batxillerat

– Havies fet publicitat abans?

No. Aquest anunci ha estat la meva primera feina professional com a actor i també la demostració que els esforços i la constància donen el seu fruit. Cal tenir en compte que en aquest món, un es presentarà a desenes de càstings i rarament l’agafaran. Quan tu fas la prova, s’hi presenten també un munt d’altres actors i actrius amb un potencial i talent enormes, així que la possibilitat que et donin el paper a tu són escasses, raó per la qual has de lluitar amb tots els teus recursos i amb una disciplina i concentració molt rigoroses. D’altra banda, cal estar molt mentalitzat d’aquesta realitat, en la qual la majoria de cops no seràs seleccionat, i entendre que aquest és un procés recorrent en la feina, i que no per això un ha de rendir-se o perdre les ganes i forces.

– Com ha sigut l’experiència?

Ha estat una experiència espectacular. Només us diré que amb la prova de vestuari ja em brillaven els ulls. Quan vaig aparèixer al fitting em van fer entrar en una nau gegant, que estava plena de passadissos i prestatgeries amb tota mena d’articles de vestuari. Pel meu personatge van anar molt amb la línia de l’estètica de sèries com “Sex Education” o “The End of the Fucking World”. Estic content perquè al final van escollir un dels outfits que personalment més em va agradar! 

“Estava força nerviós, però em vaig convèncer a mi mateix que això era una grandíssima oportunitat i que no la podia deixar escapar”

– I com va anar el rodatge?

No podria haver anat millor. Ens van portar a una casa a la part alta de Barcelona. Érem una pila de gent, no era conscient que es necessitava un equip tan gran, però és clar, comences a sumar i… director, guionista, producció, càmera, auxiliars, foquista, elèctrics, equip de so, equip d’art, equip de vestuari, equip de maquillatge, equip de càtering… Cal ressaltar que portàvem mascaretes tota l’estona i que només ens les vam treure els actors quan érem a escena! Tothom va tenir molta cura de mi i amb els actors que feien de la meva família vam generar un espai d’afecte i bromes que feien les estones d’espera molt més amenes. Va ser un rodatge molt llarg i molt intens, atès que pràcticament sortia a tots els plans. Però tot el que vaig aprendre en un dia i l’experiència de rodar un espot d’aquesta magnitud i qualitat cinematogràfica ho compensa plenament.

– Què ha significat aquest anunci i aparèixer a la televisió?

Aquest anunci significa moltíssim per a mi. És el meu primer anunci i alhora la meva primera feina audiovisual professional. I és que l’anunci no és qualsevol anunci; poso les coses en perspectiva i m’adono que no només és un anunci de Casa Tarradellas, sinó que hi tinc un paper fonamental. Sóc el conductor de la trama i tinc un monòleg contundent i amb molts matisos, que em permet lluir-me com a actor. Sento una satisfacció personal desbordant sabent que m’estreno així i davant d’una audiència tan gran. Ara bé, també cal tocar de peus a terra, i no deixar pas que la situació em faci pujar els aires. Crec que és molt natural estar orgullós del resultat final, però també cal recordar que no deixa de ser una feina més i que segueixes sent la mateixa persona, amb les mateixes amistats, la mateixa rutina i les mateixes prioritats. Però sí, ha estat un goig enorme formar part d’aquest anunci i tot el que ha comportat.

Jan Serra, a una de les classes de la modalitat d’Arts Escèniques de Granés Batxillerat

– El Dani, el personatge que interpretes, somia dedicar-se a la música, amb què somies tu?

Jo no tinc molt clar el que somio. Sé de ben segur que avui dia vull ser actor i que ara mateix vull continuar formant-me en els estudis artístics i anar treballant alhora. Vull guanyar molta tècnica actoral, però també anar posant en pràctica tot allò que vaig aprenent o, si més no, adquirir experiència a través de la prova i l’encert, sotmetre’m a la pressió dels càstings, perdre els nervis, guanyar confiança, acostumar-me a estar davant de la càmera, integrar la disciplina que comporta assajar setmanalment per una obra de teatre, etc. 

Per un altre costat, últimament tinc la urgència de consumir molt de teatre, ara havia agafat el ritme d’anar a veure una obra per setmana, però malauradament sembla que la Covid ataca contra el sector cultural i que tampoc no és una prioritat pel Govern. El meu objectiu és haver passat per tots els teatres i sales de Barcelona abans que s’acabi el curs 2020-2021. I sobre la mateixa línia, vull llegir més teatre i conèixer el repertori d’actors i actrius de l’escena internacional, però sobretot en l’àmbit nacional i també del teatre català. Crec que ha arribat un punt en el meu jo artístic on necessito contextualitzar-me millor i ser conscient de les figures importants que impulsen aquest món: directors, dramaturgs, músics, escenògrafs, actors i actrius.

“A l’anunci, sóc el conductor de la trama i tinc un monòleg contundent i amb molts matisos, que em permet lluir-me com a actor. Sento una satisfacció personal desbordant sabent que m’estreno així i davant d’una audiència tan gran”

I finalment, somio cuidar-me molt i sempre fer-me cas a mi mateix. Respectar  les meves necessitats i exigir-me una mica menys. Vull cuidar molt les meves amistats i cultivar d’una forma sana les meves relacions. I, finalment, com a dada curiosa, vull continuar amb l’aprenentatge de llengües estrangeres, és una passió que em remou internament i que amb el temps s’ha convertit gairebé en una necessitat. Els meus objectius ara mateix són poder-me expressar de forma segura en xinès mandarí i portuguès. Així que amb molt d’esforç i temps espero poder assolir-ho!

– Has pogut posar en pràctica allò que els professors de Granés Batxillerat et van transmetre en els dos anys que hi vas estar?

Si digués que no, seria una mentida molt grossa. La Granés m’ha canviat radicalment com actor i com a persona. El Jan inexpert, ingenu i insegur que va entrar a primer ja no hi és i; en el seu lloc, ha sorgit un Jan nou, segur, determinat i amb un bagatge de tècnica i experiència abismal. I és que la Granés m’ha acompanyat durant uns anys clau com a individu que passa per aquest planeta, m’ha vist passar d’adolescent a adult, m’ha donat les eines per convertir-me en un ciutadà, m’ha fet patir i il·lusionar-me, m’ha fet aprendre a gestionar problemes i pensar ràpidament per trobar solucions. M’ha fet ser sincer amb mi mateix i amb els altres, m’ha reforçat la importància de l’empatia i el treball en equip i m’ha recordat que per aconseguir els teus propòsits cal suar i no tirar la tovallola.

“La Granés m’ha canviat radicalment com a actor i com a persona. El Jan inexpert, ingenu i insegur que va entrar a primer ja no hi és i; en el seu lloc, ha sorgit un Jan nou, segur, determinat i amb un bagatge de tècnica i experiència abismal”

I és per això, que sóc qui sóc gràcies a tot el professorat d’aquests dos anys. Les llengües, la història, la filosofia i els fonaments de les arts també han tingut un rol igual d’important, perquè m’han impregnat del que significa ser un ésser humà. I als professors d’escèniques no podria estar més agraït. Els meus coneixements i maduresa artística, els recursos i tècnica adquirida, l’exposició al risc, la quantitat d’experiències palpables des de l’actuació, fins a la dansa i passant pel cant… I tot condensat en tan sols dos anys deixen molt d’envejar de qualsevol altre batxillerat artístic. Per tant, sí, poso en pràctica constantment allò que m’han ensenyat en David, la Mireia, el Sebastià, el Toni i la Irene!

– Ara que has començat una nova etapa, trobes a faltar alguna cosa de Granés Batxillerat?

No trobo a faltar la Granés. Crec fermament que el meu pas per ella ja s’ha acabat i que ara se m’obren les portes per noves i diferents oportunitats i dinàmiques de funcionament i aprenentatge. Tanmateix, sí que agraeixo a la Granés el meu creixement personal i artístic, i la recordo com una etapa de la meva vida molt important, però que ara li toca quedar-se enrere. Sens dubte, sempre serà una de les responsables que m’hauran propulsat com a actor. Ara bé, potser si que enyoraré les classes de la Granés, i no em refereixo a les companyes i professores, que segurament també; sinó més aviat al propi contingut de les matèries. Em sap greu que amb els meus nous estudis a la Nancy Tuñón, no aprendré la història que ens ha portat on som ara, autors de teories de pensament i les doctrines darrere les nostres institucions i organització social, el recorregut del teatre durant els segles o l’evolució de la càmera i els moviments cinematogràfics. Ni tampoc podré gaudir de les meravelloses classes de llengua ni la meva fascinació per les estructures gramaticals o noves paraules encisadores. Hi ha una reflexió final quan deixes el Batxillerat i és que te n’adones, que depèn dels estudis que hagis escollit, mai no tornaràs a seure a una aula perquè et regalin informació dia rere dia. Almenys puc dir que jo les vaig aprofitar mentre vaig poder.

Fotograma del curtmetratge elaborat per Jan Serra sobre el moviment Free Cinema per a la matèria Cultura Audiovisual de 2n de Batxillerat

Comment

Top