Quan vaig arribar, la policia ja havia marxat. Vaig comen\u00e7ar a pujar les escales i mentre galopava pels esglaons, la meva ment comen\u00e7ava a divagar, em temia el pitjor. Les mans em\u00a0tremolaven intentant encaixar la clau a la porta. Quan vaig aconseguir entrar-hi no em podia creure el que veien els meus ulls.<\/p>\n
Tot seguia igual. Ning\u00fa havia entrat, el cable trampa seguia al seu lloc. \u00bfLlavors que havia fet la policia a l’edifici? L’arrogant satisfacci\u00f3 que vaig sentir al entendre que no m’havien\u00a0descobert era suficient com per desinteressar-me aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n
Vaig donar pas a la meva rutina, dutxa freda, sopar i televisi\u00f3 fins les dotze, tota una m\u00e0scara per als ve\u00efns. Es a les dotze quan em poso en marxa.<\/p>\n
La lluna \u00e9s en el seu zenit, banya de plata els carrers, la tenuessa de la llum \u00e9s suficient perqu\u00e8 pugui veure-la. Ella \u00bfqui \u00e9s? Que m\u00e9s d\u00f3na, \u00e9s un nom en una llista, una m\u00e9s. Per\u00f2 per mi \u00e9s\u00a0una ra\u00f3, ra\u00f3 suficient per seguir endavant. Quan passa de llarg davant meu puc olorar-la, vainilla, un rastre que podria seguir amb els ulls tancats. M\u00e9s f\u00e0cil impossible. M’acosto, no em veu,\u00a0trec la xeringa, l’hi injecto, cau als meus bra\u00e7os, desapareixem.<\/p>\n
\u00bfQu\u00e8 \u00e9s aquesta olor? Em recorda a un hospital, per\u00f2 \u00bfon s\u00f3c? Em fa mal el cap, estic adormida encara. Obro els ulls, i no veig res, la llum em cega, ho torno a intentar. El veig, \u00e9s\u00a0d’esquenes, \u00bfper\u00f2 que \u00e9s tot aix\u00f3? Intento cridar per\u00f2 no puc, m’ha posat cinta a la boca. M’ha sentit.<\/p>\n
Pobre, sal el que passar\u00e0 ara, t\u00e9 por, l’olor-ho. \u00c9s una ll\u00e0stima. No s’ho creu, ho nega, negocia, s’enfada, ho accepta, s’acaba. Per aquesta ra\u00f3 m’encanta el que faig, per l’explosi\u00f3 emocional.<\/p>\n
Em matar\u00e0, segur, s’acaba. Espero que no sigui dolor\u00f3s.<\/p>\n
Encara t\u00e9 droga en el seu organisme, no sentir\u00e0 res, o no sabr\u00e0 res millor dit. No ha vist el ganivet, millor aix\u00ed. La sang raja per els seus canells, ja s’acaba.<\/p>\n
No sento.<\/p>\n
Res. Ja no queda res. La lluna ja s’oculta, i jo he de fer el mateix, fins que torni a sortir i jo tingui gana, dora, molt dora.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"