Quan vaig arribar, la policia ja havia marxat. Vaig comen\u00e7ar a pujar les escales\u00a0i em vaig topar amb la dura realitat de que ja no hi eres, de que havies decidit anarte\u2019n i que ja mai m\u00e9s tornaries. Aleshores recordo veure la vida com la cosa m\u00e9s injusta que podia existir en el planeta terra. No entenia com alg\u00fa havia perm\u00e8s deixar-te marxar.<\/p>\n
Des de que vas decidir posar punt i final a l\u2019aventura de la vida s\u2019han anat tacant de records totes les parets de la nostra habitaci\u00f3, no paren de apar\u00e8ixer milers d\u2019imatges en el meu cap i totes les copes amb les que brindo tenen una mica d\u2019abs\u00e8ncia, de desig per lo impossible.<\/p>\n
No m\u2019acabo d\u2019habituar. No m\u2019acabo d\u2019habituar a no sentir la r\u00e0dio encesa des de la cuina, a la teva veu, a veure els rosers del Passeig de Sant Joan en ple mes d\u2019Abril sense que tu estiguis olorant la seva flor rosa, a que es barregin les\u00a0meves mans amb unes desconegudes, a l\u2019olor dels teus cabells, a l\u2019anar i venir de la gent que passa per la Diagonal, al enamorar-me i desenamorar-me, a\u00a0demostrar-ho, a escribir-ho, a sortir al carrer i cridar al cel \u201cllibertat\u201d, a veure una peli de Woody Allen en el cinema, a que m\u2019esquitxin les onades al c\u00f3rrer descal\u00e7a per la sorra… i qu\u00e8 tu no estiguis. Aquesta estranya normalitat que no \u00e9s normal.<\/p>\n
No \u00e9s normal perqu\u00e8 no est\u00e0s.I encara que s\u00e0piga que el que no es toca\u00a0\u00e9s lo essencial i que des d\u2019algun lloc vigiles els meus passos, no em demanis,\u00a0no ens demanis, que no et trobem a faltar.<\/p>\n
No em demanis que no tingui en el cap l\u2019\u00faltim somriure que em vas dedicar\u00a0mentre m\u2019explicaves coses que no venien en llibres, que no ensenyen a l\u2019escola. No em demanis que no recordi les tev\u00e9s trucades a mitja nit, els capvespres vermells en algun lloc de Menorca o dels teus consells que a vegades vaig obviar.<\/p>\n
Moltes nits recordo el dia que ens vas deixar. Plovia i necessitava algun\u00a0sentiment diferent que corr\u00e9s per la meva sang que la tristesa que m\u2019estava matant per dins. Recordo pujar en aquell gronxador del parc com quan et deixen per primera vegada. Seguia plovent i a cada impuls havia un pols entre el passat i el qu\u00e8 em venia com a futur, entre el rancor i el perd\u00f3, entre el record i oblit. La ciutat era nom\u00e9s un decorat en aquella tr\u00e0gica hist\u00f2ria.<\/p>\n
La pluja semblava parar com parava el meu balanceig per\u00f2 no el bategar\u00a0el\u00e8ctric del meu cor destrossat.<\/p>\n
Aleshores vaig decidir tornar a casa amb el r\u00edmel corregut i la can\u00e7\u00f3 m\u00e9s\u00a0trista sonant en els auriculars. Vaig agafar l\u2019\u00faltim metro que associava el\u00a0principi i la fi, em vaig asseure en el vag\u00f3 m\u00e9s solitari amb la mirada\u00a0perduda a la propera estaci\u00f3;Verdaguer.<\/p>\n
Vaig arribar a casa amb la matinada trepitjant-me els talons. La casa\u00a0estava sola, deshabitada. Vaig preparar caf\u00e8 per dos per\u00f2 vaig entendre que dos no \u00e9s igual que un m\u00e9s un, que ja no m\u2019esperava el seu cos sota l\u2019edred\u00f3, que ja no hi haurien m\u00e9s nits d\u2019amor amb els ulls carregats de fantasia. I no vaig poder evitar imaginar-te. Imaginar els teus grans ulls brillants. Mirava el tel\u00e8fon per si de cas, ja saps, per\u00f2 no hi havien missatges ni trucades.<\/p>\n
De sobte tornava el soroll de la pluja i la sensaci\u00f3 t\u00e8rmica baixava. Encara\u00a0que nom\u00e9s fos emocionalment i not\u00e9s una esgarrifan\u00e7a que recorria\u00a0l\u2019espina dorsal cap a baix, i em fes cargolar i enredar els peus per notar\u00a0una mica d\u2019estiu en el sud del meu cos. Tot i res es barrejaven en el meu cap i la son volia per\u00f2 no aconseguia arribar. Buscava alg\u00fan vers que et deixessis sota el coix\u00ed per\u00f2 no trobava ni t\u2019odio, ni t\u2019estimo, vaig trobar un \u201cencara que\u201d com deia Sabina. Aquell dia va ser el que vaig decidir trencar la rutina de la\u00a0tristesa absoluta o almenys canviar-la per agafar bol\u00edgraf i paper i escriure\u2019t el que encara mai t\u2019havia dit. Volia canviar aquesta realitat per alguna cosa que dur\u00e9s m\u00e9s que una eternitat…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"