Quan vaig arribar, la policia ja havia marxat. Vaig comen\u00e7ar a pujar les escales…i m\u2019he despertat. El despertador s\u2019ha adormit, igual que jo. Ha sonat a las 9:40 quan hauria d\u2019haver-ho fet a les 8:15. Ella encara est\u00e0 dormint: que n\u2019\u00e9s de maca quan dorm, i no quan em crida! M\u2019aixeco, em vesteixo tant de pressa que fins i tot m\u2019oblido de posar-me els cal\u00e7otets, no tinc temps d\u2019esmorzar i baixo les escales de quatre en quatre.<\/p>\n
Nom\u00e9s sortir per la porta del carrer, em trobo envoltat de guspires d\u2019una tonalitat vermellosa. Qu\u00e8 passa? Qu\u00e8 \u00e9s tot aix\u00f2? Ser\u00e0 el canvi brusc de la foscor del portal a plena llum del dia? O ser\u00e0 el whisky barat que vam encetar ahir a la nit amb l\u2019Albert?<\/p>\n
Em frego els ulls i descobreixo que les guspires no s\u00f3n m\u00e9s que roses, simples roses. Per\u00f2 no una rosa, ni dues, ni tres… Centenars! Qu\u00e8 dic centenars? Milers! I fins i tot milions! I senyeres, i senyores que porten senyeres. Miro al meu voltant i tot s\u00f3n parades i parades, i encara m\u00e9s parades.<\/p>\n
Em desperta la inesperada salutaci\u00f3 d\u2019un ve\u00ed, en Josep, un home d\u2019avan\u00e7ada edat que viu al tercer. M\u2019informa que avui cal regalar una rosa a cada dona que apreci\u00efs i, a canvi, les dones regalen un llibre a cada home que aprecien. Aix\u00f2 vol que he d\u2019oferir una rosa a la meva dona, una altra a la meva \u00e0via, una altra a la meva germana, una altra a la meva mare i una altra a la meva filla? Despr\u00e9s d\u2019aquesta reflexi\u00f3, m\u2019acosto a la parada m\u00e9s propera; 5 euros cada rosa? Em falta ben poc per esmicolar la parada de la pobra senyora Remei, la ve\u00efna del pis del costat, que mai m\u2019ha acabat de transmetre bones sensacions.<\/p>\n
Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s tot: a la parada contigua les roses costen 7 euros! 7 vegades m\u00e9s que un quilo d\u2019arr\u00f2s! El doble que una caixa de claus del n\u00famero 8! Gaireb\u00e9 tant com la camisa de flors que porto!<\/p>\n
Qu\u00e8 ha passat aquesta nit? \u00c9s que ha pujat tant l\u2019IVA que una simple flor cotitza m\u00e9s que la divisa que compartim tots els europeus? Puc pagar en roses? Quan fa que dormo? 10 anys? O potser 15? La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que tothom carrega una rosa i un llibre, per\u00f2 per qu\u00e8? Si no regales la flor i el llibre no ets un bon catal\u00e0? I si alg\u00fa \u00e9s al\u00b7l\u00e8rgic a les roses, qu\u00e8 se li regala? I si a alg\u00fa no li agrada llegir? Regalant-li un llibre, l\u2019est\u00e0s posant en un comprom\u00eds. Sembla que ens haguem convertit en una societat homog\u00e8nia, en la que no importa l\u2019opini\u00f3 ni els gustos de ning\u00fa, on en un dia com el de Sant Jordi es regala una rosa a les noies i un llibre als nois, i punt. Si no t\u2019agrada, t\u2019hi poses fulles.<\/p>\n
Aqu\u00ed hi ha gat amagat. Per qu\u00e8 precisament una rosa? \u00c9s que Sant Jordi en realitat era florista i no un reconegut cavaller armat que, sobre un cavall blanc, salvava donzelles de les tenebroses urpes del drac? Potser no ha acabat de funcionar aquell cl\u00e0ssic m\u00e8tode que tenim els humans de transmetre les hist\u00f2ries a trav\u00e9s del boca-orella i hem magnificat i exagerat la proesa dels actes dels nostres herois. Si d\u2019un hippy<\/i> mal educat i revolucionari de Jerusalem en vam fer un fill directe de D\u00e9u, qui pot assegurar que Sant Jordi no \u00e9s el patr\u00f3 de Catalunya sin\u00f3 un trist florista que puja els preus de les roses amb l\u2019\u00fanic motiu d\u2019obtenir m\u00e9s beneficis? Va ser Sant Jordi el primer capitalista del m\u00f3n?<\/p>\n
I el drac? Dracs a Catalunya? Des de quan? Per\u00f2 si el dia que van trobar un taur\u00f3 a la platja de Tarragona el van fer fill predilecte de la ciutat! Per\u00f2 si fins i tot els pocs \u00f3ssos que ten\u00edem han marxat a Fran\u00e7a! Si el m\u00e9s perill\u00f3s que hi ha a Catalunya \u00e9s l\u2019eri\u00e7\u00f3 de mar, o la guineu, o el porc senglar… Com volen que em cregui que on avui hi ha la Diagonal abans hi pasturaven dracs, bruixes, donzelles en problemes i cavallers de pa sucat amb oli?<\/p>\n
En fi, potser \u00e9s que els valors del bon catal\u00e0 els hem anat formant a partir d\u2019enganys i petites mentides que hem idealitzat fins al punt de convertir-los en tradici\u00f3 i orgull de Catalunya.<\/p>\n
Enmig de tota aquesta reflexi\u00f3, em ve al cap el motiu pel qual tinc un turmell inflat, les parts \u00edntimes perillosament lliures i l\u2019est\u00f3mac buit: tenia pressa perqu\u00e8 feia tard a la feina! Merda! Si Sant Jordi no \u00e9s un dia festiu! I jo estic al carrer, en horari laboral, enmig d\u2019una multitud de gent desesperada per comprar roses i llibres! Ara ja s\u00e9 per a qui ser\u00e0 l\u2019\u00fanica rosa que comprar\u00e9 aquest any: per l\u2019entranyable senyor Benet, el meu cap a la feina…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"