Quan vaig arribar, la policia ja havia marxat. Vaig comen\u00e7ar a pujar les escales i va sorprendre\u2019m una aglomeraci\u00f3 escandalosa de ve\u00efns al repl\u00e0 del primer pis.<\/p>\n
No fa gaire que vaig fer el trasllat al nou apartament acompanyada del meu gos, en Jack, situat en un dels barris m\u00e9s refinats de la ciutat. Era un bloc de pisos elegant, espai\u00f3s, modern. Perfecte. Els seus inquilins, tots de classes benestants, eren d\u2019aquelles persones que vivien en un m\u00f3n apartat de la resta de mortals: un m\u00f3n id\u00edl\u00b7lic i materialista on el m\u00e9s feli\u00e7 era qui m\u00e9s tenia i la seva m\u00e0xima preocupaci\u00f3 era \u2018\u2019no s\u00e9 quin modelet posar-me aquesta nit\u2019\u2019 o \u2018\u2019 tinc les puntes obertes\u2019\u2019.<\/p>\n
Aquella escena, poc habitual dins la pau i tranquil\u00b7litat de la finca, va donar-me la impressi\u00f3 que quelcom greu havia succe\u00eft. Moguda per la curiositat, vaig restar all\u00e0 parant atenci\u00f3 als di\u00e0legs per intentar endevinar-ho.<\/p>\n
La Dootie, una mare jove i soltera que vivia amb la seva filla, plorava desconsoladament. La resta de ve\u00efns exclamava coses com ara: com es pot tenir la sang freda per endur-se aquella preciositat?<\/i> o b\u00e9 jo no vull dir res per\u00f2, m\u00e9s d\u2019un se la mirava de re\u00fcll quan la veia… <\/i>Aix\u00ed doncs, vaig lligar caps. Havien raptat \u00a0la Nina, la seva filla nom\u00e9s de vuit anys?! Un calfred em va rec\u00f3rrer l\u2019esquena.<\/p>\n
Quan la resta finalment se n\u2019anaren, vaig abra\u00e7ar a la Dootie i li vaig demanar que m\u2019expliques com havia passat la desgr\u00e0cia:<\/p>\n
Com cada any, la preparava pel gran concurs. Sempre guany\u00e0vem, cosa que em permetia el luxe de presumir davant les altres mares del ve\u00efnat. Estava enllestint els detalls d\u2019\u00faltima hora. L\u2019havia vestit amb una tela rosa p\u00e0l\u00b7lid amb petits diamants i duia unes trenes marrons que li queien damunt la pell daurada.\u00a0 Estava tan dol\u00e7a, tan bufona, tan molsudeta; totalment irresistible! De sobte, son\u00e0 al timbre de baix. Era una amiga meva que feia molt de temps que no veia, i amb l\u2019emoci\u00f3 vaig baixar a corre-cuita,\u00a0 deixant-me la porta de casa oberta. Al cap d\u2019una estona, quan vaig tornar a pujar, ja no hi era! Vaig buscar-la per tota la casa, per tota la finca… i res. Ning\u00fa en sabia res. Desesperada i angoixada com mai ho havia estat abans, he trucat a la policia. Han vingut i quan han sabut de qu\u00e8 es tractava, han marxat enfadats,\u00a0 deixant-me sola davant el cas. T\u2019ho pots creure? Incompetents… I, ara que faig jo sense ella? <\/i><\/p>\n
La historia va deixar-me gla\u00e7ada. Em sentia impotent, per\u00f2 alhora, desitjava ajudar-la. Vaig oferir-me per qualsevol cosa que necessit\u00e9s i, sense esma, vaig pujar els \u00faltims esglaons cap a casa, pensant que aquell fet canviaria per sempre la manera de veure la vida de la Dootie i,\u00a0 potser tamb\u00e9 la dels altres ve\u00efns.<\/p>\n
Em disposava a treure les claus i introduir-les al pany quan de sobte em va semblar sentir a la Dootie, que saludava la seva filla, la Nina, que acabava d\u2019arribar de l\u2019escola, com cada tarda (com si res hagu\u00e9s passat!).<\/p>\n
Quan, per fi, vaig entrar a casa, vaig deixar-me caure al sof\u00e0, sense entendre res i pensant que havia embogit de tan estudiar o b\u00e9 que tot all\u00f2 era un somni, o potser havia inventat un m\u00f3n imaginari per fer la meva vida m\u00e9s emocionant? Estava a punt de plorar, espantada, quan de sobte vaig esclafir en una gran rialla al veure en Jack, el meu gos, devorant una magdalena: una gran magdalena apetitosa, digne d\u2019un concurs culinari, d\u2019un color daurat que indicava que estava tot just treta del forn, envoltada amb un paper rosa p\u00e0l\u00b7lid de diamants i amb dues trenes de xocolata que l\u2019adornaven!<\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"