Quan vaig arribar, la policia ja havia marxat. Vaig comen\u00e7ar a pujar les escales i l\u2019entrar al pis, vaig tancar la porta i, recolzada a ella, em vaig deixar anar fins a quedar-me asseguda a terra i vaig sospirar Uffff… Una altra vegada, em trobava en la mateixa situaci\u00f3, intentant fugir, amagant-me. Fa uns anys, ni jo mateixa hauria pogut imaginar-me aix\u00ed, en aquella casa tan s\u00f2bria, envoltada d\u2019un ambient decadent, carregat de fum i que res tenia a veure amb la meva manera de ser ni de viure. Si no hagu\u00e9s pres aquella decisi\u00f3…<\/p>\n
\u00c9s evident que de vegades, emprendre el cam\u00ed f\u00e0cil \u00e9s quelcom molt temptador i a aquella edat, seguir estudiant em semblava una opci\u00f3 massa sacrificada. Vaig preferir l\u2019aventura a la planificaci\u00f3, vaig canviar els llibres i les hores d\u2019estudi, per les males companyies i les hores dedicades a elaborar plans que anaven m\u00e9s all\u00e0 del que la llei permet.<\/p>\n
Del fons d\u2019una de les butxaques de la motxilla que portava, va caure un bol\u00edgraf que es va posar a rodolar pel rebedor fins que va arribar a la sala. Va ser aleshores quan me\u2019n vaig adonar. Aquell objecte, segurament, durant molts anys havia estat un dels que m\u00e9s feia servir al llarg del dia, i ara, ja nom\u00e9s l\u2019utilitz\u00e0vem per fer el recompte dels diners i objectes de dubtosa proced\u00e8ncia que arribaven a casa, b\u00e9 si a all\u00f2 se li podia dir casa perqu\u00e8 per a mi s\u2019estava convertint en un infern.<\/p>\n
Quan estudiava, les \u00e8poques d\u2019ex\u00e0mens es convertien en un per\u00edode de gran exig\u00e8ncia i pressi\u00f3 i quan vaig trobar l\u2019oportunitat d\u2019evitar-los, ho vaig fer. De fet, per\u00f2, nom\u00e9s de forma aparent, ja que a causa del tipus de vida que feia, cada dia era un examen i no on em jugava la nota per a entrar a la universitat que volia, sin\u00f3 la possibilitat d\u2019entrar a la pres\u00f3, a la qual, com tothom, temia. Em sentia buida, amb una covardia que segurament va contribuir a posar-me en la situaci\u00f3 on em trobava.<\/p>\n
Em va faltar autoestima, confian\u00e7a en mi mateixa, estar segura de que hauria pogut aconseguir all\u00f2 que hagu\u00e9s desitjat nom\u00e9s amb una mica m\u00e9s d\u2019esfor\u00e7. Aquelles ganes de lluitar que havia perdut m\u2019havien convertit en una noia que se sentia fracassada, que era conscient de que la seva actitud, des del punt de vista moral, ja feia temps que havia deixat de tenir sentit. Els valors que des de l\u2019 inf\u00e0ncia li havien intentat transmetre, s\u2019havien esva\u00eft de la mateixa manera amb la que ho feien aquelles gotes d\u2019aigua que queien de les goteres del sostre a l\u2019arribar a terra. Ara, vivia en un entorn hostil, amb gent que, tot i les experi\u00e8ncies que havia compartit amb mi, eren complets desconeguts, amb una ment retor\u00e7ada i un car\u00e0cter que presentava una gran dualitat. Per una banda, eren amics meus, passava la major part del dia amb ells i van arribar a la meva vida en un moment complicat, segurament em van saber donar all\u00f2 que necessitava. Tot i aix\u00ed, jo era conscient de que m\u2019havien incitat a cometre molts errors, a veure la vida des d\u2019un altre punt de vista i a fer-me sentir una delinq\u00fcent.<\/p>\n
De totes maneres, en el fons, jo vaig seguir sent la mateixa i aix\u00f2 va ser el que em va permetre tenir la suficient valentia per actuar. Em vaig llevar un demat\u00ed, i sense obrir cap llum, vaig agafar les meves coses, vaig deixar les claus a sobre del moblet del rebedor i vaig tancar aquella porta per \u00faltima vegada. Aix\u00ed, tancava un dels cap\u00edtols m\u00e9s durs i surrealistes de la meva vida, que va canviar radicalment.<\/p>\n
Ara, torno a tenir aquell boli entre les mans, per\u00f2 en aquest cas, per signar la matr\u00edcula de la universitat on sempre havia volgut estudiar.<\/p>\n
Suposo que tothom t\u00e9 dret a equivocar-se i a apartar-se del cam\u00ed, tot i que l\u2019important \u00e9s adonar-se\u2019n i ser capa\u00e7 de tornar-lo a emprendre amb m\u00e9s seguretat de la que se\u2019l va abandonar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"