“La gent no sap què és fer un videojoc; sap jugar, però no és el mateix”

Entrevista a Òscar García, director acadèmic a ENTI

La majoria de gent deu pensar que això d’estudiar videojocs no és seriós, com trenqueu amb aquesta idea?

Aquesta idea es trenca amb informació i, sobretot, amb pedagogia. Donant tota la informació sobre el sector professional i industrial, sobre els rols professionals i també els nivells salarials.  És a dir, oferint tota la informació del sector amb fotografies de veritat, com les que mostren els informes o llibres blancs d’AEVI (Associació Espanyola de Videojocs) i o el llibre blanc de DEV (Desenvolupament Espanyol de Videojocs), també sobre la Indústria Catalana del Videojoc.

Què inclou aquest sector?

Aquest sector el dividiríem en diferents branques: l’Entreteniment, tant al món digital com a l’analògic -a través dels jocs de taula-, i el que serien els jocs aplicats, en desenvolupament de competències i formació, per exemple. Aquests últims es poden portar a diferents àrees com els recursos humans, el màrqueting, l’esport, la salut, l’educació, la publicitat…, en definitiva, a tot arreu. Hi ha, doncs, un ampli ventall de possibilitats.

I quines tendències destacaries dins del sector?

Hi ha hagut un ressorgiment espectacular del joc de taula, i, d’altra banda, les competicions d’eSports s’estan imposant molt.

Quin és el perfil de l’alumne que tria aquests estudis?

Com passa una mica amb els artistes, és un perfil d’alumne en el qual l’obra és el centre de tot i de vegades no s’imposa el sentit pràctic o el fet comercial. Tot i això, quan comencen a madurar veuen que les possibilitats en aquest camp són infinites, sobre tot si a més de treballar saben comunicar i vendre.

I quin nivell de dedicació exigeixen aquests estudis en programació de videojocs i continguts digitals interactius?

En general, la gent no sap què significa fer videojocs; sap jugar, però no és el mateix. Podríem dir que el nivell d’exigència és com el d’una Enginyeria, Informàtica, Telecomunicacions o Enginyeria de ponts i camins. D’altra banda, pel que fa als estudis en creació artística per a videojocs, la implicació de la creativitat ha de ser molt contundent i poderosa. 

Les tecnologies aplicades a diferents camps, com el de recursos humans, ofereixen un ventall molt ampli de possibilitats.

És una carrera majoritàriament masculina o les noies també tenen molt a dir?

Les dades estadístiques informen que hi ha un 17% de dones en aquesta indústria. No sé molt bé el motiu, imagino que respon a llegendes urbanes o creences absurdes com que aquest tipus de tasques són de domini masculí. Sembla que tot el que faci olor de tecnologia s’associï encara a l’home, tot i que això no passa, per exemple a la meva empresa, on la majoria de treballadors són dones. És una qüestió en la qual encara hem de treballar molt perquè s’està perdent quota de mercat i això és absurd i greu. És la meitat del cervell que no tens en aquesta indústria.

Quin pes té la informàtica en aquests estudis?

Al nostre grau en Videojocs-Developer la programació, és obvi, té un pes molt important, cosa que no passa tant al Grau en Videojocs Artist. La tecnologia, però, sí que hi és molt present en els dos casos. 

Per què es crea un grau en Videojocs? Per què neix ENTI?

Hi ha màsters i graus generalistes en Multimèdia, Belles Arts, Informàtica… és a dir, tant des del vessant artístic com tecnològic, i en aquests casos s’allarga el temps per poder introduir-se al mercat laboral. A Holanda, per exemple, hi ha més de 20 centres on es pot estudiar videojocs. D’altra banda, la carrera de Disseny es va reconèixer des de Catalunya, i fa 20 anys que s’ofereixen els estudis de Multimèdia en l’àmbit de grau. Pel que fa als estudis de grau en Videojocs, els primers van ser a Madrid i el País Basc, mentre que a Catalunya ENTI ha estat el pioner. I doncs… per què no fer-ho?

Quina és la recomanació més important per a un jove que vol fer estudis relacionats amb els videojocs?

Sobretot, que aprofiti per anar a esdeveniments relacionats amb el sector per entendre com funciona la indústria. I aquí, a Barcelona, tenen una gran oportunitat, perquè aquí passen moltes coses. Tenim molts treballadors de fora, la gent vol venir a treballar aquí, i els estudiants han d’aprofitar aquest contex. D’altra banda, també li diria que el tros de pastís dels videojocs és reduït, però que, com dèiem abans, les tecnologies aplicades a diferents camps, com el de recursos humans, ofereixen un ventall molt i molt ampli de possibilitats.

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top