Les il·lusions són per complir-les

“¿Que faràs quan acabis el batxillerat? ¿Quina carrera escolliràs? ¿T’atrau algun campus? El teu futur depèn de les decisions que prenguis ara”.

Tots hem sentit tota aquesta xerrameca alguna vegada, tard o dora, d’una forma o d’una altra, i tots n’estem farts, m’equivoco? Tenim entre 16 i 18 anys, que dimonis la gent en aquesta franja pot decidir el seu “futur” a 50 anys vista com a mínim, però no pot per exemple votar? Alguna cosa no va bé. Quasi ningú en la nostra situació sap on serà d’aquí 10 anys, qui ho sap o és un innocent o els planetes s’alinearan perquè es compleixi la seva predicció.

Peró perquè no ho sabem? La resposta fàcil seria que ens trobem en una època molt complexa, tenim una crisi que ens escanya i vivim en un país que farà fallida tard o dora i bla bla bla…

Però sincerament, a la majoria ens fa por decidir, temem l’equivocació, i més encara quan pot convertir-se en un error que duri una vida.

Només ens enganyem i ens deixem portar per la corrent, però atenció nois/es, pot ser molt pitjor no prendre una decisió, perquè algú la prendrà, si no ets tu, seran els teus pares, o algú molt pitjor, l’Estat.

No s’ha de tenir por d’equivocar-se. On vols estar dintre de 10 anys? Dirigint una empresa? Curant malalts com a metge d’un hospital? Ajudant a nens d’un país en pitjors condicions que el nostre? Potser hi seràs, o potser no. Si no ho aconsegueixes, com a mínim ho hauràs intentat, si ni tans sols has fet això, et puc garantir una cosa, dintre de 10 anys seràs justament on ets ara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top