“Les relacions públiques han salvat el periodisme”

Entrevista a Enric Ordeix, periodista i professor a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna

Com ha de ser una persona interessada en el periodisme?

Inquieta, curiosa, dinàmica. També empàtica, amb ganes de saber de l’altre. Una persona que s’interessa per l’opinió, a qui li agrada explicar què passa. Un historiador del present, apassionat per interpretar el present i contextualitzar-lo. Interessat també a donar valor als fets i les opinions.

Del paper, l’audiovisual o els mass media a la comunicació digital i les xarxes, quin és el canvi més notable que ha experimentat el periodisme en els nostres dies?

Destacaria tres canvis importants. El primer, la convergència de plataformes. El periodista no és algú que escriu i fa televisió, sinó que fa les dues coses, i a més també Internet. El periodista avui ha de saber jugar a totes les plataformes. I és tan important l’audiència d’una empresa com la confluència d’interessos. El segon gran canvi ha estat en el rol del periodista. Ara és una persona que s’implica, que té un blog, que té una opinió. 

Vol dir que ja no és objectiu?

Vol dir que juga el rol de la institució, del gabinet de premsa, que hi participa d’alguna manera. És un periodisme que deriva cap a les relacions públiques clàssiques. Hi ha una nova entrada dels actors comunicatius.

I el tercer canvi que comentava….

Que ara la línia entre el periodisme i l’opinió no està tan clara. El periodista és cap de comunicació en un espai comú no tan clar, on les institucions parlen. Ara el periodista adopta un nou rol com a persona mediadora d’interessos. En canvi, el seu lideratge d’opinió ha baixat, perquè tothom pot fer de periodista.

Ara el periodista és una persona que s’implica, que té un blog, que té una opinió. 

Internet, l’aparició de bloguers, les wikis o la generació de contingut compartit, com dius tothom pot fer de periodista avui en dia…

El periodisme s’ha hagut de reinventar. Ara s’ha d’actuar per causes, per institucions,… és un periodisme actiu. Perquè els periodistes tenen blogs on opinen. 

Avui en dia la difusió de les notícies és molt ràpida, quins són els riscos de la comunicació del futur?

El risc d’una societat interconnectada és que ens connectem amb  qui està d’acord amb nosaltres. Perdem l’objectivitat, ja que anem a buscar els afins, i això no és positiu. En aquest sentit, el periodisme de batalla és el que ha sortit més perjudicat. Les relacions públiques han salvat el periodisme.

La informació i la comunicació corporativa és vital també en una empresa. És un bon camp professional per a un periodista?

Als gabinets de premsa la gran diferència és la intencionalitat, que hi ha un interès, i hi ha, per tant, menys objectivitat. Però les rutines per al periodista són les mateixes. Als nous estudis que oferirem a Blanquerna, al Grau en Global Communication Management, hi conflueixen les relacions públiques, el periodisme i el màrqueting internacional. Una confluència que fa que es generi un professional nou, expert també en tècniques publicitàries  i en escriure guions.

Què necessita el món de la comunicació en l’actualitat?

Demana molta empatia amb els públics afins (col·lectius, públics…) Això és molt important. A banda d’això, també demana un argumentari, és a dir, tenir clar les bases del seu argumentari i com generar experiències a través d’aquell argumentari. Per últim, la comunicació d’avui en dia també exigeix uns nous canals en una confluència de mitjans i diversitat. Hi ha la necessitat de crear noves experiències amb canals nous, i això significa trencar els esquemes, en un clar augment dels canals audiovisuals.

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top