"Mai és el mateix tenir els alumnes a l’aula que darrere una pantalla" - Batxillerat Granés - Escola especialitzada en BatxilleratBatxillerat Granés – Escola especialitzada en Batxillerat

“Mai és el mateix tenir els alumnes a l’aula que darrere una pantalla”

Entrevista a Marta Porter, coordinadora pedagògica i professora de Biologia i Matemàtiques a Granés Batxillerat

Quin va ser el principal repte que es va plantejar el dia 13 de març, quan les autoritats educatives i sanitàries van decidir tancar les escoles?

El principal repte va ser com podíem fer perquè tot el que havíem planificat en dies anteriors amb previsió dels possibles escenaris, tant a escala directiva i amb el personal docent, es pogués implementar de la manera més natural possible. Havíem de fer un seguiment exhaustiu de les classes online, de les dificultats que suposaven pels alumnes i pels professors, de com integrar l’aula a les cases sense suposar un entrebanc a la nova situació sinó una solució a un problema que se’ns generava acadèmicament. I sobretot, no ens havíem d’oblidar de fer un seguiment dels nostres alumnes en l’àmbit personal. Tot això amb la situació personal de cada família, tant dels alumnes com del personal docent i no docent del nostre centre.

Quin tipus de metodologia a distància s’està seguint perquè els alumnes no perdin les seves classes?

Després d’una primera setmana i havent fet reunions amb professors i delegats de les diferents classes, vam fer un buidatge dels suggeriments, de les dificultats i de què estava sent resolutiu. Ens havíem d’adaptar a cadascuna de les matèries, al grup i a les possibilitats reals dels alumnes. Així van creure que cada matèria optaria per la metodologia en la qual els alumnes poguessin treure el màxim rendiment de les classes. Hem d’entendre que una matèria com Dibuix Tècnic no té la mateixa casuística que Literatura Catalana o  Economia de l’Empresa.

En algunes matèries es va optar per la videoconferència, en d’altres per compaginar vídeos gravats pel professor amb l’execució d’exercicis i posterior entrega online, material a Clickedu per a treball individual i connexions setmanals per a la resolució de dubtes, treball a temps real en Google Drive, tests autoavaluatius de Clickedu o Google Forms….

Pel que fa a les tutories, s’ha fet seguiment dels alumnes per videoconferència, mail, o en algun cas per via telefònica. Els alumnes han pogut fer suggeriments i comentar les dificultats de manera natural amb els professors, tutor o coordinació.

Com valores l’experiència en aquestes primeres setmanes?

Doncs molt positiva, és cert que la docència a les aules és la situació que ens agrada més i a la que tots hi volen tornar. Però amb el poc temps que vam disposar per adaptar-nos, crec que tothom ha respost molt favorablement. 

Els alumnes ens han donat una lliçó de maduresa i de comprensió a la nostra feina i han valorat molt positivament els canvis que hem anat fent per tal de millorar l’entorn educatiu i acadèmic. Les famílies que ens han enviat moltes mostres de suport valorant la nostra feina i la del personal no docent. Granés ha seguit funcionant entre e-mails, Whatsapp, Zoom, Drive, Word i d’altres, i, sobretot, perquè tota la comunitat educativa del centre ha fet un esforç per fer bé les coses.

I així seguim treballant, entre vacances de Setmana Santa, continguts i sessions de Zoom per fer les reunions. Per tornar amb més força i amb ganes de projectar la il·lusió que posem perquè tot surti el millor possible.

Quins canvis principals suposa donar classes online?

Perds la interacció immediata amb la classe, el llenguatge no verbal que ens dóna informació molt valuosa i que amb els anys d’experiència és un referent pel docent. Mai és el mateix tenir els alumnes a l’aula que darrere una pantalla, però ara això no pot ser un entrebanc sinó un repte.

La situació és la que és i hem d’adaptar-nos perquè els nostres alumnes puguin seguir amb la seva formació de la manera més normalitzada possible dins un context atípic. No oblidem que en l’adolescència el grup social és un referent i una necessitat: poder veure’s, compartir… ara tot això ja no és igual.

Imatge d’arxiu d’una classe presencial amb alumnes de l’itinerari de Ciències de la Salut.

 Ha sigut la teva primera experiència de classes d’aquest tipus?

A les aules ja fa temps estem utilitzant eines com el Drive, els tests d’autoavaluació, la classe invertida… L’experiència amb els projectes ens ha donat un bagatge important a l’hora de reaccionar de manera efectiva. 

Amb els professors hem fet reunions per departaments i amb tot el claustre per explicar-nos les experiències els primers dies i, tal com els demanem als alumnes el treball en equip, és una magnífica manera de seguir endavant. Dels encerts i dels errors anem aprenent.

Granés ha seguit funcionant entre e-mails, Whatsapp, Zoom, Drive, Word i d’altres, i, sobretot, perquè tota la comunitat educativa del centre ha fet un esforç per fer bé les coses

Com es reprenen les classes després de Setmana Santa?

Amb molta positivitat i amb ganes de fer bé la nostra feina. Ara ja sabem com podem aplicar el què hem estat provant. La resposta que hem obtingut i tot plegat ens ha d’ajudar a seguir endavant.

Hem fet moltes reunions, hem compartit metodologies i neguits, i hem escoltat propostes. Amb aquest traspàs d’informació i amb el nivell professional que comptem en el nostre equip ha de sortir bé per força. I, si no fos així, seguiríem escoltant i rectificant sempre endavant perquè els nostres alumnes es sentint acompanyats i partícips del seu procés d’aprenentatge.

M’agradaria destacar la feina, no només de l’equip dels professors, sinó també de les àrees de direcció, secretaria i màrqueting. Tot segueix en un altre espai que no és el centre físic de Granés.

Com a coordinadora del centre, creus que els docents i els alumnes estan preparats per adaptar-se a aquesta nova forma d’ensenyament?

És clar que sí, no és el nostre escenari natural ni el que ens agrada, però som capaços d’adaptar-nos perquè el nostre objectiu és seguir amb qualitat. 

Que tenim pors i incerteses, només faltaria! Però en qualsevol procés d’aprenentatge els reptes hi són constantment i… què els hi diem als alumnes? Que ho intentin i que ho facin el millor possible, que aprenguin dels resultats i que es superin. Doncs ja sabem què hem de fer com a professionals, aplicar el que tant prediquem. I és en aquesta línia que estem treballant amb la col·laboració de tots.

I com s’han tingut en compte les condicions particulars de cada alumne i com es compensen les necessitats de cadascun d’ells?

Només es poden conèixer les condicions particulars si hi ha comunicació amb els alumnes i les famílies. Des de direcció s’estan fent comunicacions a les famílies de manera regular, els tutors i professors parlem amb els alumnes i compartim la informació a les reunions per tal de saber com ho estan portant en l’àmbit personal. I és des de l’escolta activa que es pot actuar i decidir què podem fer en cadascun dels casos que se’ns plantegen.

Tenim alumnes que han perdut familiars propers, altres que tenen problemes per seguir les classes perquè no hi ha prou ordinadors a casa, altres se senten desbordats per la mateixa situació… només treballant conjuntament des de família-escola i alumne poden trobar solucions.

Quins sentiments genera aquesta situació entre els teus alumnes?

La franja d’edat dels alumnes Granés es mou en l’adolescència. Imagineu-vos el que suposa per a un adolescent estar a casa les 24 hores del dia amb la família i seguint les classes sense veure als amics, sense compartir tot el que els hi passa en el seu dia a dia, i des de darrere d’una pantalla. Si per si mateixa és una etapa convulsa, ara està plena d’alts i baixos, dubtes, reptes i tot el que us pugueu imaginar.

Crec que en general tenen ganes de reprendre les classes presencials i tornar a “l’avorriment” d’aquestes perquè és un dels seus entorns on els agrada estar i sobretot per poder compartir amb els amics les mil sensacions diàries. Evidentment les relacions socials amb els amics és un punt que tenen moltes ganes de reprendre.

En qualsevol procés d’aprenentatge els reptes hi són constantment i… què els hi diem als alumnes? Que ho intentin i que ho facin el millor possible, que aprenguin dels resultats i que es superin

 I els de segon de batxillerat, com hi han repòs a l’ajornament de la selectivitat?
Els de segon de batxillerat són ara mateix un grup que hem de cuidar molt. Molts alumnes han treballat de valent per poder millorar, altres han fet un canvi espectacular des que van entrar a primer… i, de sobte, tot cau.

El primer moment va ser de desànim, però han vist que els professors seguim en la preparació i que mantenim el nivell, que tenim energia i això s’encomana. L’ajornament en si mateix no és un problema, és una possible solució. A segon de batxillerat la bona preparació dels nostres alumnes per a la PAU és un dels nostres principals objectius.

Com creus que seria una selectivitat més justa?

Ara mateix em resulta molt difícil contestar aquesta pregunta. Potser tot plegat servirà per plantejar una PAU més competencial, que és un model que defensem fa temps molts professionals de l’educació: avaluar competències.

Quins aprenentatges creus que aportarà a alumnes i professors aquesta situació que estem vivint ara? 

Tots ens hem hagut de reinventar. Penseu que hi ha professors d’algunes matèries que han hagut de tornar a gestionar la seva programació, canviar metodologies, aprendre noves eines i buscar la qualitat en un tres i no res. I en això estem! Però no ens oblidem que no tot són continguts, aquests dies estem fent més  educació emocional que mai i això, de ben segur, ens ha enfortit a tots. Grans exercicis d’empatia! Establir aquests lligams i enfortir-los és millorar l’educació.

Potser tot plegat servirà per plantejar una PAU més competencial, que és un model que defensem fa temps molts professionals de l’educació

Creus que això canviarà el ritme de l’ensenyament a partir d’ara?

No crec que hàgim canviat el ritme d’ensenyament, hem canviat l’escenari i les eines. Els continguts s’estan donant d’una altra manera. No es pot treballar igual, ni ensenyar igual ni aprendre igual i això no condiciona un nivell pitjor. És diferent i no per això menys vàlid. 

Penses que aquest tipus d’aprenentatge a distància guanyarà protagonisme en el futur?

Jo espero que no! Està molt bé incorporar la tecnologia a l’aula i introduir eines que ens ajudin a millorar en qualitat, però estar en una aula amb els alumnes  i compartir el dia a dia per a mi no té preu, és el que li acaba donant sentit a tot plegat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top