“M’ha agradat molt fer un blog com a projecte, ja que he pogut vincular-lo a temes que m’interessen”

Entrevista a Carolina Garcia, alumna de 1r de l’itinerari en Comunicació i Periodisme, i creadora del blog “Peaches Crudos“.

T’havies plantejat fer un blog abans de començar aquest projecte?

Sí, tot i que potser ho hauria fet una mica diferent. En aquest projecte de creació d’un blog personal hem hagut d’introduir alguns apartats fixes com ara un reportatge i un article d’opinió, per exemple. Però he pogut vincular-los a temes que m’interessen i m’ha agradat més del que pensava en inici.

D’on va sorgir la idea del contingut del teu blog?

Fa anys que escric i també llegia molt quan era petita per la qual cosa sabia que el meu blog inclouria tots aquests escrits. Fins ara aquests textos que escric els penjava a la meva compta d’Instagram (@peachescrudos), però la idea de poder fer-ho també a un blog em va semblar molt bona.

I el títol del blog, “Peaches crudos”?

És el mateix títol del meu Instagram i va sorgir per casualitat. És com un sobrenom buscat per mi. Em va agradar i ara el tinc a tot arreu.

Després d’haver presentat el teu blog com a projecte de curs, el mantindràs?

Sí, voldré donar-li continuïtat, sobretot als apartats escrits i de fotografia. Altres apartats que es requerien per al projecte, com per exemple, l’agenda, no els mantindria.

A quin tipus de lector creus que s’adreça el teu blog?

Crec que pot interessar a la gent jove, i en especial a les dones perquè es tracten temes feministes. Però, en general, a qualsevol persona amb sensibilitat ja que els articles i poemes que podran trobar són molt personals.

Són escrits autobiogràfics?

Els poemes són sentiments meus, que tinc al cap. Exploro sobretot l’amor, l’odi, o la barreja d’ells… També temes feministes, però sempre coses que sento. En canvi, els relats que es poden trobar al blog són ficticis.

I què t’agrada més escriure?

Darrerament escric més poesia, mentre que abans em centrava més en els relats. La meva poesia és d’un estil lliure, són versos sense rima i que puc escriure més de pressa. Per escriure relats, en canvi, necessito destinar-hi més temps, ja que a més sóc molt perfeccionista.

T’ha agradat fer aquest blog com a un dels projectes de curs?

Sí, m’ha agradat molt fer-ho. És una cosa que m’havia plantejat algun cop però que mai havia acabat de fer. Però la veritat és que val molt la pena.

I amb quines dificultats més importants t’hi has trobat a l’hora de fer-ho?

El més complicat ha estat organitzar i distribuir la pàgina. Després, a feina d’anar pujant tot el contingut ha estat més fàcil.

Què opinen els que ja han visitat el teu blog?

A casa ha agradat molt, tot i que ja havien llegit anteriorment alguns textos meus.

Creus que aquest projecte et pot ajudar en el teu futur professional?

Sí, voldré seguir escribint. També m’havia plantejat fer periodisme o alguna carrera creativa on pugui expressar-me, però encara no sé molt bé què faré.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top