“Pedagogia és una carrera on hi ha feina, però no és una carrera teòrica on s’hagi de memoritzar”

Entrevista a Aina Moliner, exalumna i estudiant de 2n any del Grau en Pedagogia (UB)

Vas cursar el Batxillerat d’Arts Escèniques i en canvi et vas decantar per l’Educació. En quin moment vas decidir estudiar Pedagogia i per què?

Des de ben petita que toco el violí i sempre havia tingut molt clar que estudiaria Pedagogia Musical a l’ESMUC. Per aquest motiu vaig decidir estudiar Arts Escèniques a la Granés. Després de molta dedicació, esforç i temps destinat al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, a mitjans de 1r de batxillerat, i a punt d’acabar 4t de grau mig al CMMB, vaig començar a tenir dubtes sobre la meva carrera com a violinista. El conservatori m’estava angoixant, cada vegada dedicava menys temps als estudis musicals i, a més, el batxillerat no era fàcil. Dedicava moltes hores fora de l’horari escolar a estudiar i a assajar amb els meus companys de classe. Va ser aleshores quan vaig decidir deixar el conservatori i vaig adonar-me que no “m’havia” de dedicar a la música. 

Sincerament va ser una etapa molt dura, ja que és complicat, a mitjans de batxillerat, trobar-te perdut i no saber què faràs un cop hagis acabat la selectivitat. Tenia molta pressió i jo mateixa em vaig enganyar pensant que no saber què faria era el pitjor que em podia passar en aquells moments.

A poc a poc, i amb l’ajuda de la família i del suport del personal de la Granés, com el David Flores, vaig anar veient altres sortides. Des de ben petita que he format part d’un esplai i als 16 anys vaig començar a ser monitora. M’agrada l’educació en el lleure i vaig pensar que la branca de l’educació m’interessava.

Va ser aquesta la teva primera tria d’estudis?

No, Pedagogia no va ser la meva primera opció. Vaig voler entrar al doble grau de Magisteri i em vaig quedar a les portes. Pedagogia era la meva segona opció.

Què és el que t’està agradant més d’aquesta carrera en aquests dos anys que portes?

El que més m’està agradant és que m’intenten ensenyar a tenir les eines necessàries per a poder parlar i analitzar amb criteri tots aquells aspectes relacionats amb l’educació. Tots sabem criticar i dir que les coses no funcionen, però ens costa molt argumentar el perquè i tenir una opinió sòlida. Com bé deia una professora meva de Pedagogia: “Si us plau, comencem a deixar de parlar d’educació com la veïna del 4t, això ho sap fer qualsevol”.

Com va ser el salt a la universitat?

Va ser agradable i tranquil. Crec que aquestes dues paraules defineixen bé la meva entrada a la universitat. Pedagogia és una carrera on hi ha feina, però no és una carrera teòrica on s’hagi de memoritzar. Es tracta d’un treball constant, d’interès, de llegir molt i fer-se preguntes. Per aquest motiu, suposo que vaig notar molta diferència amb les assignatures del batxillerat i vaig sentir que tenia més llibertat.

De totes maneres, passat un mes, enyorava la Granés. És una escola petita, molt familiar, on tots els professors et coneixen. A la universitat ets un número més i cap professor es preocupa per com portes la matèria, per si necessites ajuda o per si estàs entregant els treballs. Per aquest motiu crec que, un cop estàs allà dins, necessites tenir ganes d’estudiar el que estàs estudiant i ser constant i organitzat. Pel que fa a la part més acadèmica, estic contenta amb el que estudio, tot i que sempre hi ha professors i assignatures que agraden més o menys.

Aula de la UB on estudia l’Aina

Quines creus que han de ser les principals aptituds d’un pedagog?

L’escolta, la paciència, saber analitzar no només les coses que estan malament sinó allò que també funciona, buscar els perquès de les coses, observar, fer-se preguntes…

Has pogut realitzar ja pràctiques professionals?

La veritat és que m’agradaria molt però no he tingut l’oportunitat. A la universitat començo les pràctiques l‘últim any de la carrera. 

Quin és l’àmbit de la Pedagogia al que t’agradaria dedicar-te?

Ara per ara no acabo de tenir clara aquesta resposta, però el que més m’interessa i em crida l’atenció és l’àmbit social: CRAEs, centres penitenciaris, col·lectius minoritaris…

Passat un mes d’arribar a la universitat enyorava la Granés. És una escola petita, molt familiar, on tots els professors et coneixen. A la universitat ets un número més i cap professor es preocupa per com portes la matèria o si necessites ajuda.

Com a estudiant de Pedagogia, com veus actualment el sistema educatiu i què canviaries?

Considero que encara en sé molt poc per poder-ne fer una crítica consistent del nostre sistema educatiu actual. Tot i això, és evident que hi ha moltes coses que no acaben de funcionar. L’educació està feta per a aquells que la puguin seguir, majoritàriament. De totes maneres, sí que es realitzen moltes pràctiques educatives excel·lents en molts centres i espais, però sempre cal dir que els professionals de l’educació es veuen condicionats per elements  com són el temps, els recursos, les lleis, els diners, etc.

Per a un estudiant que estigui dubtant entre estudiar Magisteri i Pedagogia, quins aclariments li podries fer?

Per a mi, la manera més fàcil d’entendre aquesta diferència és que a Magisteri estudies per posar-te la bata d’escola davant una aula d’uns 30 infants i educar-los. Pel que fa a la Pedagogia i al ser pedagog/a seria com estar darrere de la pantalla. Mai dins d’una aula d’infants, sinó en la formació de professionals, la recerca, l’àmbit social, etc.

Un bon pedagog o pedagoga ha de tenir bona escolta, paciència, saber analitzar no només les coses que estan malament sinó allò que també funciona, buscar els perquès de les coses, observar, fer-se preguntes…

Què aconsellaries a un alumne que volgués seguir els teus passos i estudiar Pedagogia?

Li diria que és una carrera en la qual li has de posar molt d’interès personal, ganes de plantejar-se coses i voler argumentar amb els companys, ganes de llegir i plantejar-se noves maneres de treballar. No és una carrera complicada pel que fa a continguts, de fet considero que el més complicat és sentir-te 100% realitzat respecte a aquest continguts, sovint has d’acabar de complementar tu aquesta part més teòrica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top