“Què ens envolta a la nostra societat actual?”, per Paula Avellaneda

Ja sabeu com ens agrada mostrar-vos en aquest blog les diferents activitats que fem a l’escola i com treballen els nostres alumnes. I en aquesta ocasió, volem recuperar aquesta crònica realitzada per una de les nostres estudiants, la Paula Avellaneda, sobre la visita que van fer a l’exposició World Press Photo al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, com a pràctica de la matèria optativa Comunicació i Periodisme.

 

Què ens envolta en la nostra societat actual? 

El passat desembre els alumnes de l’optativa de Comunicació i Periodisme vam visitar l’exposició World Press Photo a l’espai CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). Aquesta és una exposició internacional, organitzada per la Fundació Photografic Social Vision amb el suport d’altres organitzacions que s’instal·la al CCCB (també conegut com a casa de la caritat de Barcelona) amb 134 fotografies i set treballs multimèdia guanyadors del concurs internacional, a més d’entrevistes a autors premiats i membres del jurat.

Aquest any, el certamen, en les seves vuit categories fotogràfiques, ha rebut 97.912 imatges enviades a concurs per part de 5.692 fotògrafs de 131 països; 281 d’ells són espanyols. Enguany, s’han atorgat 45 premis a 41 autors de 17 nacionalitats diferents: Austràlia, Bangladesh, Bèlgica, Xina, Dinamarca, Eritrea, França, Alemanya, Iran, Irlanda, Itàlia, Polònia, Rússia, Suècia, Turquia, Regne Unit i els Estats Units. A més, la mostra es completa amb un gran nombre d’activitats paral·leles. 

Des de ben petita sempre m’han dit:  “Una imatge val més que mil paraules” o “Amb una imatge bona ho dius tot”. Aquestes frases, a mesura que he anat creixent, les he anat comprenent millor, però, l’altre dia, a l’exposició del World Press Photo, ho vaig acabar d’entendre tot.

L’exposició del World Press Photo va ser una molt bona experiència i em va servir per obrir més els ulls al que ens envolta en la nostra societat.

L’ambient que s’hi respira, només entrar, és molt agraït i vàrem ser rebuts per una noia que va ser la nostra guia durant tota la visita. Haig de destacar les ganes que ella transmetia en les seves explicacions, el que feia que els que estàvem disposats a escoltar i a aprendre rebéssim la informació més fàcilment i de forma dinàmica. Es notava que la feina que feia l’apassionava.

El sentit de la visita era familiaritzar-nos una mica més amb el que treballem a la classe de Comunicació i Periodisme, però d’una forma més pràctica i motivadora, podent veure – i viure- les millors fotografies de l’any 2015, la majoria d’elles molt impactants, que la majoria de nosaltres no havíem tingut ocasió de veure-les, tot i que crec que el sentit/objectiu més important de la visita va ser posar-nos a la pell de cada fotografia i poder sentir, per un moment, el que estava succeint.

Em va fer molta pena la situació que marcaria a la petita Elyssa, sense mare i amb el pare a la pressó. Tant de bo la vida li donés a partir d’aquell moment millors oportunitats.

L’ exposició no era gaire llarga, però la vaig trobar molt ben classificada,  ja que estava dividida en petites sales que tractaven fotografies del mateix tema, conflicte, situació, etc. Vam poder observar les imatges més impactants relacionades amb el tema dels refugiats. Aquí cal destacar que una de les  fotografies guanyadores d’aquesta edició va ser una imatge aèria on s’observa una pactera, plena de refugiats sirians, intentant creuar el mar Mediterrani. La fotografia  transmet un sentiment d’angoixa i pena cap aquestes persones en aquell moment on la seva vida penja d’un fil.

World Press Photo

Una altra imatge guanyadora va ser la del danès Mads Nissen, que retrata una parella homosexual, formada pel Jon i l’Àlex compartint un moment d’intimitat en el seu apartament de Sant Petersburg, on l’homosexualitat encara està legalment penada. La vida per a lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals és molt difícil en aquest país on les minories sexuals han d’afrontar discriminació legal i social, assetjament i, fins i tot, atacs violents i crims per part d’alguns grups extremistes i religiosos. Cal destacar també la perfecció d’aquesta fotografia, especialment per la llum amb què està realitzada.

World Press Photo 2 Altres temes que vaig poder copsar van ser la contaminació mundial, la violència de gènere, les violacions a països com els Estats Units, la guerra de Bielorrusia, les nenes segrestades pel grup Boko Haram a Nigèria, etc. Envoltada d’imatges, vaig arribar a una sala on em va sobtar una història recollida per diverses imatges realitzades per la fotógrafa Darcy Padilla (EE.UU). Es tracta d’una sèrie de fotografies que van durar 20 anys. La protagonista principal de les fotografies és Julie Baird, una jove drogoaddicta amb una història d’abusos i pobresa darrere, que va acabar morint de sida amb només 36 anys. 

És la primera vegada que la sèrie s’exhibeix sencera i inclou imatges inèdites. Instantànies no mostrades per “falta d’espai a les exposicions”, explica Padilla, i perquè “són experiències que viu la gent i decidir com i què mostres és delicat, perquè afecta els seus protagonistes”. No en va,  la fotoperiodista ha documentat la vida de Julie des de la primera vegada que la va veure, quan la jove comptava amb 18 anys: “Era al vestíbul de l’hotel Ambassador, descalça, amb els pantalons descordats i amb una criatura de vuit dies als braços .” Fins al final: “La contemplava dormint, plena de morfina per no sentir dolor, esperant la mort”. Entremig, una vida de marginació, exclusió, pobresa, dependència i soledat d’una noia on el seu  primer record era dels sis anys emborratxant-se amb la seva mare i rebent abusos per part del seu padrastre.

Tants anys de relació entre Padilla i Julie van acabar en amistat, una cosa que segurament ha influït en el treball de la fotoperiodista. Tot i que els començaments no van ser fàcils, argumenta que amb el temps van canviar. Al final, la implicació va ser tal que “el projecte va esdevenir una manera d’explicar als seus fills qui era la seva mare i perquè havien estat adoptats”. Quatre nens i dues nenes, cinc dels quals van acabar lluny de Julie però que gràcies a les imatges de Padilla s’han reconciliat amb ella.

Envoltada d’imatges, vaig arribar a una sala on em va sobtar una història recollida per diverses imatges realitzades per la fotógrafa Darcy Padilla (EE.UU.)

A part de la vida que portava  la Julie un fet que em va sobtar va ser que l’Elyssa, la filla de la Julie,  després de la mort de la seva mare, va haver de conviure amb el seu pare, en Jason, i no estava ben atesa i  la castigava contínuament, fins que va anar a viure una temporada amb la germana adoptiva del Jason on va ser atesa. Després d’aquest fet, en Jason és detingut i sentenciat amb càrrecs per abusos sexuals a una menor. Em va fer molta pena la situació que marcaria a la petita Elyssa, sense mare i amb el pare a la pressó. Tant de bo la vida li donés a partir d’aquell moment millors oportunitats.

World Press PhotoEn conclusió, l’exposició del World Press Photo va ser una molt bona experiència, que la vaig gaudir molt, ja que no sempre es té l’oportunitat d’anar a aquests llocs, i a mi em va servir per obrir més els ulls al que ens envolta en la nostra societat.

Paula Avellaneda

 

One Response

  1. Ana Cerezo Balaguer ha dit:

    Molt bé Paula, felicitats fas una descripció de la exposició que sembla que la estigues vèiem
    Les fotos impactants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top