Resolem tots els dubtes sobre la COVID-19 - Batxillerat Granés - Escola especialitzada en BatxilleratBatxillerat Granés – Escola especialitzada en Batxillerat

Resolem tots els dubtes sobre la COVID-19

El passat divendres, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat de Ciències de la Salut van assistir a una sessió online especial sobre el coronavirus amb la col·laboració d’Isabel Pérez, Doctora en Ciències de la Infermeria, i Elisabet Vendrell, Llicenciada en Biologia. Les docents de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna van oferir als nostres alumnes un classe temàtica on van poder conèixer en profunditat els aspectes més destacats d’aquesta pandèmia i resoldre tots els seus dubtes.

En un primer moment, la Doctora Isabel Pérez va situar l’origen de la malaltia i va destacar el seu impacte mundial i els interrogants que planteja donada la seva desconeixença.

Determinants de la salut

Pérez va explicar als alumnes que hi ha una sèrie de factors que determinen la salud dels individus:

  • Biològics
  • Mediambientals
  • D’estil de vida
  • El sistema sanitari

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), va comentar Pérez, valora aquest últim factor segons la seva capacitat per reaccionar davant d’una nova situació de salut. A més, va afegir, aquest sistema sanitari pot estar influenciat per les decisions polítiques de cada país.

Imatge de Blanquerna-FCS presentada durant la sessió

Persones en risc

Els professionals essencials. La protecció individual sempre dóna lloc a una protecció comunitària, va recordar l’Isabel. Quan entrem a un lloc col·lectiu, entrem en risc de contagi i les que tenen més risc són aquelles que viuen en ciutats més poblades.


Partícula vírica

Les docents van explicar que un virus no és un ésser viu, sinó una partícula vírica que funciona com un paràsit, és a dir, que necessita el nostre metabolisme cel·lular per tal d’aconseguir còpies de si mateixa. Les microgotes de saliva, a través de les quals viatgen aquestes partícules, poden arribar d’1 a 3 metres de distància, i per això hi ha la necessitat de protegir les vies respiratòries altes mitjançant barreres físiques.

Durant la sessió, l’Isabel i l’Elisabet també van mostrar als alumnes com funcionaven els tests PCR per al coronavirus i els marcadors fluorescents que indiquen la presència o no del virus.

Les dues docents, a més, van donar resposta a algunes de les respostes que van formular els alumnes. Us recollim a continuació algunes d’elles:

Quines precaucions s’estan tenint per si hi ha una recaiguda?

En funció de com es faci el desconfinament, a l’estiu podria haver-hi un rebrot. La diferència llavors serà que hi haurà lliçons apreses i no faltaran elements de protecció, com ha passat ara en què la situació ens va agafar desprevinguts.

A quins òrgans afecta el coronavirus, a més dels pulmons?

El coronavirus comença atacant els pulmons, amb una primera dificultat per respirar, però després hi ha complicacions als ronyons. Les persones amb malalties cròniques en aquest òrgan han tingut pitjor pronòstic.

Quin impacte està tenint la malaltia en el medi ambient?

El que s’ha vist és que el virus sobreviu poc temps fora de les cèl·lules humanes, i en superfícies inerts, només entre 2-4 dies. D’altra banda, encara no s’ha contrastat que pugui estar present en aigües residuals així que, en aquest sentit, no hi ha afectació mediambiental directa. Tot i això, el coronavirus sí que està afectant en “l’estil de vida”, per exemple, en els desplaçaments en cotxe. És interessant veure com la contaminació mediambiental ha disminuït dràsticament durant el confinament. Això, però, no ha sigut cap sorpresa. Una disminució de la concentració de diòxid de nitrogen té conseqüències directes en la salut de les persones, com ara la disminució de malalties cardíaques, en el desenvolupament neurocognitiu dels infants…

Per què ha sorgit ara aquest virus?

S’han donat tota una sèrie de circumstàncies fruit de la globalització i de la facilitat d’infecció i de disseminar-se que té la COVID-19. El virus d’Ebola, per exemple, és pitjor en efectes, però té una capacitat de disseminació més reduïda.

Quin és el període d’incubació?

Des del tercer o quart dia fins 15 dies després. És el període que hi ha d’haver l’aïllament si hi ha sospita que es pugui estar contagiat.

Què canviarà a la llarga al sistema sanitari?

Haurien de canviar força coses. En primer lloc, la ràtio de nombre de professionals sanitaris per habitant, que al nostre país és dels més baixos. També, la protecció d’aquests professionals i s’han de reforçar també els CAP, com a centres d’atenció primària. Per últim, s’ha d’incrementar la capacitat de tenir vacunes, CPRs… El sistema de salut té un repte proper molt important que és recol·locar els altres problemes de salut que han quedat al marge durant la pandèmia (cirurgies, proves diagnòstiques, llistes d’espera…). Primer de tot s’ha de pensar quin sistema sanitari tenim i volem, i aquí la ciutadania hi té molt a dir.

Tornarem a l’escola en uns dies?

Hi ha tots els indicis perquè aquest curs escolar l’acabem a casa, però desitgem que al setembre el calendari escolar estigui normalitzat.

Com podem ajudar nosaltres?

Hi ha moltes maneres d’ajudar, i no només estant a primera línia. En primer lloc, no sortint de casa. Després, també podem ajudar als investigadors en els seus estudis, fins i tot emplenant l’aplicació de Salut de la Generalitat de Catalunya, per tenir un control de la pandèmia. Per últim, tenint cura de la gent gran que està resultant molt afectada perquè, amb l’aïllament, deixen de comunicar-se. Tots podem col·laborar. També els estudiants de 4t d’Infermeria han anat a ajudar als hotels de salut que s’han habilitat. L’esperit de col·laboració que es respira aquests dies és immens.

Tot això tindrà també un impacte psicològic?

Evidentment. Hi ha molta gent que no es pot acomiadar dels seus familiars en el seu final de vida i aquest acompanyament psicològic que estan fent els professionals de la sanitat els està sotmetent a una pressió molt alta. D’altra banda, la mateixa por al contagi, que et pot arribar a paralitzar. Tot això donarà peu a un estrès posttraumàtic que acabarà sortint d’aquí a uns mesos. Cada persona respondrà de forma diferent, i aquí intervindrà la capacitat de resiliència de cadascú.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Top