Skip to content

“El nostre objectiu és preparar especialistes que puguin establir connexions entre l’art, la història, la literatura i el pensament”

Entrevista a Teresa Segura-Garcia, investigadora postdoctoral al Departament d’Humanitats (UPF), sobre el Grau d’Humanitats:

Quines àrees de coneixement s’estudien en aquest grau?

Quatre disciplines humanístiques: art, història, literatura i pensament. No les concebem en cap cas com a disciplines aïllades. De fet, el grau forma l’alumnat de forma transversal: el nostre objectiu és preparar especialistes que puguin establir connexions entre aquestes àrees del coneixement.

Quin és el perfil dels vostres alumnes?

Tenim un alumnat amb un gran interès per la filosofia, la història, la història de l’art i la literatura, però per sobre de tot amb molta curiositat per descobrir els vincles entre aquestes disciplines. Aquesta curiositat requereix una bona dosi tant de pensament crític com de creativitat. És també un alumnat a qui li agrada llegir i escriure i que té una bona expressió oral i escrita. 

Quines són les principals sortides professionals d’aquest grau?

Es troben en sectors molt diversos, tots vinculats a les disciplines de la titulació: la gestió cultural, el patrimoni cultural, el turisme cultural, la cooperació i les relacions interculturals, l’art, l’educació, la comunicació, el món editorial…Potser seria útil posar alguns exemples concrets dins de cadascun d’aquests sectors. Una graduada en Humanitats tindrà l’oportunitat de treballar com a gestora del patrimoni cultural, cooperant internacional, mediadora intercultural, crítica d’art, comissària d’exposicions, gestora de galeries d’art, arqueòloga, professora de secundària, Batxillerat o universitat, correctora literària, editora…

Com ha evolucionat el grau d’Humanitats en els darrers anys?

S’ha potenciat molt les pràctiques i les estades a l’estranger, per permetre a l’alumnat guanyar tant experiència laboral com internacional. D’aquesta manera, l’alumnat d’Humanitats pot fer pràctiques a institucions com el CCCB, el MACBA, el Museu d’Història de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i PEN Català. I, gràcies a les beques que oferim, estades a l’estranger a universitats de gran prestigi internacional a Europa, però també més enllà d’Europa: a la Xina, Corea del Sud, Mèxic, Brasil… 

En els darrers anys també s’ha introduït l’opció de cursar un mínor: una formació complementària per adquirir competències en una àrea de coneixement que queda més enllà del Grau en Humanitats. Per tant, en quatre anys un alumne pot obtenir no només el Grau en Humanitats, sinó també un mínor en camps com els Estudis de Gènere, la Oratòria, la Narrativa i Creació Digitals o la Llengua de Signes Catalana (per donar-te alguns exemples dels mínors que oferim).  

Què li diria a un alumne que està dubtant cursar aquests estudis?

Que no ho dubti. Permet-me que recorri a la meva pròpia trajectòria… No només sóc professora al Grau en Humanitats, sinó que vaig estudiar aquesta carrera a la Pompeu. L’orientació que vaig rebre quan estava decidint quina carrera fer em va desaconsellar fer Humanitats, que era el que jo volia fer. Em vaig matricular a una altra carrera a una altra universitat, perquè m’havien dit que tenia tantes sortides professionals… i sis mesos després de començar ja l’havia abandonat. Trobava a faltar les Humanitats que tant m’havien agradat al Batxillerat, de manera que vaig tornar al meu pla inicial: estudiar Humanitats a la Pompeu. I aquesta decisió em va canviar la vida. A tercer de carrera vaig obtenir una beca de mobilitat del Departament d’Humanitats per impartir classes d’espanyol a la Universitat de Delhi, a l’Índia. Delhi em va fascinar, especialment per la seva llarga història com a capital de diversos imperis que han aspirat a controlar l’Índia. I vaig tornar a Barcelona amb la convicció que volia dedicar-me professionalment a la història de l’Índia. Un cop acabada la carrera, vaig guanyar una beca de la Fundació “la Caixa” per especialitzar-me en història de l’Índia a la Universitat de Cambridge, on em vaig doctorar. Després del doctorat vaig treballar com a investigadora a l’Índia, però tenia clar que tard o d’hora volia tornar a la Pompeu, aquest cop com a professora. Si hagués de tornar a triar carrera, no tinc cap dubte sobre quina seria la meva elecció!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *