Max Cormand ens parla de ‘Lluny’

  • Uncategorized
Lluny_Bernat Cormand

Al 7è calaix del moble on el Bernat Cormand, filòleg, escriptor, periodista i il·lustrador, guardava ordenadament els seus treballs, el seu nebot Max va trobar l’storyboard del que finalment ha estat el seu últim llibre.

Lluny és un llibre que desborda sensibilitat, carregat de simbolisme i amb unes il·lustracions que traspassen el paper. Qui millor que el nostre alumne Max, per explicar-nos la seva història i el que significa per ell i per la seva família, aquesta autèntica obra d’art pòstuma.

Max, explica’ns la història de Lluny

Estava amb el meu pare, recollint les coses a casa del meu tiet.

Al seu estudi, ens van cridar l’atenció dos esbossos fets a llapis que tenia penjats a la paret, un al costat de l’altre. En un, es veia la cara d’un nen de mirada seriosa i amb els cabells curts, i a l’altre hi havia un segon dibuix, amb un nen amb els cabells més llargs, somrient.

Soc molt tafaner i anava mirant i obrint calaixos. El meu tiet tenia, al costat de la taula on treballava, un moble de deu calaixos, que era de la meva àvia (la també il·lustradora Fina Rifà) on guardava tots els seus treballs. Ell era molt ordenat i al 7è calaix vaig trobar l’storyboard i alguns dels dibuixos no complets d’aquest llibre.

“Volia transmetre el que ell sentia en aquell moment. És una obra d’art. Cada pàgina és un poema”

I com era tot aquell material?

L’storyboard estava fet amb molts detalls. Es podia veure clarament què era el que ell volia plasmar. El redactat ja estava acabat i també hi havia alguns esbossos i dibuixos sense acabar. Vam veure que ell ja tenia tot planificat i que va haver d’aturar aquest projecte en l’època que estava treballant en les il·lustracions del llibre Viatges i flors de Mercè Rodoreda.

Després, tafanejant també una tauleta del meu tiet, vaig descobrir més dibuixos i algunes indicacions sobre la seva idea. Ha estat com resoldre un enigma. Hem anat trobant pistes i finalment hem pogut completar el trencaclosques.

Què veu fer amb tot el que vas trobar?

En un principi es va decidir publicar el que havíem trobat, com una obra incompleta i mostrant tot tal com el meu tiet ho va deixar.

Però el meu tiet Martí, pintor que viu a Nova York, va pensar que ningú millor que ell coneixia la tècnica del Bernat i que, amb tot el material que havíem recopilat, es podria fer el llibre, tal com ell havia pensat.

Ha estat el Martí qui ha reproduït a l’oli totes les il·lustracions del llibre tal com el Bernat les havia deixat indicades. Fidel a la tècnica i sensibilitat del Bernat, respectant el minimalisme, la delicadesa, l’ordre i, fins i tot, alguns errors de perspectiva que havia trobat als esbossos del seu germà. Però alhora afegint el seu nivell de detall i d’hiperrealisme.

Què creus que volia transmetre el Bernat amb aquesta història?

Jo crec que en aquella època ell estava trist. Crec que volia manifestar la seva necessitat d’escapatòria cap a un lloc llunyà i idíl·lic.

Aquest any he estudiat Plató i, potser no era així, però analitzant el missatge de fons, trobo moltes semblances amb el món de les idees.

Crec que volia transmetre indirectament una escapatòria que a ell li hagués agradat trobar en aquell moment.

Què significa per tu aquest llibre?

La meva mare em va explicar que el Bernat li havia comentat que tenia pensat fer una història en la qual el personatge s’assemblava molt a mi quan era petit. El nen de cabell llarg del conte, s’assembla molt a mi de petit. I també m’agraden molt els animals. Penso que pot ser aquesta.

Com sempre feia el meu tiet, la història té aspectes personals de la seva vida i, a través del dibuix, volia transmetre el que ell sentia. És una obra d’art. Cada pàgina és un poema.

També es especial per mi perquè he pogut viure tot el procés de creació. El Martí va venir de Nova York i va estar vivint a casa dels avis mentre treballava en els dibuixos. Ell es va rodejar d’objectes personals del Bernat per poder pintar aquesta història i connectar millor amb ell i les seves emocions.

A més, també, he aportat el meu gra de sorra al procés, programant amb codi la web: bernatcormand.com on està tota la trajectòria professional del Bernat.

Per què creus que tothom hauria de llegir Lluny?

A primera vista sembla un llibre infantil, però és molt especial per adults. Cadascú fa la seva lectura i tots arriben a les mateixes conclusions. És una història per infants i un poema per adults, amb diferents interpretacions que porten al mateix missatge.

Moltes gràcies, Max!!!

Aprofitem per donar també les gràcies a la família Cormand per compartir i permetre que puguem compartir aquesta història amb el nostre BLOG.

 Si Lluny us ha enamorat com a nosaltres, no podeu faltar a la presentació que es farà el dimarts 17 de maig a les 19h a la llibreria Finestres (Diputació, 250) de Barcelona. 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

© 2020 Batxillerat Granés