La nostra exalumna Alba Bassas ens parla dels seus estudis en Educació Infantil i Primària
Després d’acabar el batxillerat al nostre centre, com va ser el pas a la universitat?
Després del batxillerat vaig fer les PAU i les PAP per entrar al Grau d’Educació Infantil.
Què recordes d’aquell moment?
Durant l’etapa de batxillerat em vaig sentir molt còmoda perquè era com si tu ja anessis a la universitat. Prenies els teus apunts i els professors, en tot moment, si tenies algun dubte o volies saber més sobre el tema, et responien. El que més recordo en acabar el batxillerat és que em sentia segura d’anar a les PAP perquè els professors et donaven totes les eines per poder anar segura. Encara recordo les 60 obres que entraven a Història de l’art. El professor Xavier ens va preparar per anar amb confiança i sense por. A donar-ho tot!
Trobaves a faltar alguna cosa de Granes Batxillerat?
Sí! El sentiment familiar que tots som com una “pinya”. Els professors no marcaven una distància entre alumne i professor, sinó que realment notaves que volien que tiressis endavant. Com a conclusió, la comprensió i l’empatia que tenien amb els alumnes és d’agrair i ara els recordem amb molta estima!
Tenies clar que volies ser mestra des de feia temps?
No! De feta anava a fer Psicologia! Fins que a l’estiu vaig decidir treure’m el títol de monitora de lleure i vaig canviar d’opinió. Vaig començar a donar-li voltes a això de ser mestra i vaig encertar. Actualment, soc mestra en Educació Infantil i en Educació Primària amb menció en diversitat i estic cursant un Màster en Psicopedagogia.
Què és el que més t’atreia en aquells moments d’aquests estudis?
Que era una feina molt agraïda i molt maca.
Creus que és una professió vocacional?
Totalment! Crec que s’ha de tenir ganes, imaginació, interès, has d’anar descobrint i innovant contínuament. Tenim molt clar que no deixes d’aprendre perquè els temps canvien i les generacions també. Com em van dir a primer de carrera, un mestre no deixa mai de ser un mestre.
Què és el que més et va agradar d’estudiar aquest grau i el que menys?
El que més és el món que arribes a descobrir. Tothom des de fora pensa que estudiar educació consisteix a saber com tenir cura o tractar a un nen i, en realitat, és tot un món ple de metodologies d’innovació pedagògica en què toquem altres àmbits com la psicologia, la tecnologia…
I ara que ets mestra com veus el sector educatiu?
Ara mateix crec que el sector educatiu està canviant cap a millor des del punt de vista de primària i infantil i crec que necessitem aprendre molt dels països nòrdics, on donen molta importància al benestar de l’infant i, sobretot, al seu progrés i acompanyament.
Quines característiques ha de tenir una mestra?
Ha de ser dinàmica, activa, pacient, amb imaginació i empatia…
Com creus que evolucionarà aquesta professió en un futur?
Crec que anirà evolucionant i sobretot es demanarà més formació perquè tot va canviant i els mestres han d’estar a l’altura de les generacions i dels temps.
I la pandèmia ens ha servit d’alguna cosa en l’àmbit educatiu?
Crec que ha servit per valorar la tasca dels mestres i també perquè aquests estiguin més receptius amb les tecnologies.
On et veus treballant en els pròxims anys?
Em veig treballant a una escola o a una aula hospitalària.
