Entrevista a Mireia Gubianas, professora d’Arts Escèniques a Granés Batxillerat
Com van les classes online?
Doncs dintre de les circumstàncies puc dir que prou bé. Les alumnes estan fent un exercici de maduresa i d’adaptació que cal aplaudir. Crec que és un encert la decisió del Centre de proposar seguir els horaris lectius i estem plantejant la feina de manera encara més clara perquè puguin seguir bé les sessions tant a qui li és més fàcil autoregular la feina com per qui necessita més acompanyament.
Quins canvis principals t’ha suposat aplicar aquesta nova metodologia d’ensenyament?
Sobretot pel que fa al replantejament de les sessions per ser fetes via telemàtica, facilitar material d’explicació per escrit i seqüenciar la feina que se’ls demana perquè puguin fer-la des de casa. En definitiva, trobar la manera més adequada per a cada tipus d’exercici i flexibilitzar el lliurament de material per adaptar-se a les circumstàncies personals de cadascú.
Era la primera vegada que feies classes online?
Per la meva feina de professional de les arts escèniques i coach actoral ja havia fet classes particulars, el que sí que ha estat nou és fer classes de grup, però per sort les noves tecnologies ens estan ajudant moltíssim.
En el cas de les Arts Escèniques, a més, hi ha un component afegit de dificultat perquè són classes molt pràctiques, cert?
Sí, les Arts Escèniques són arts del directe i en aquest sentit hi ha la dificultat inevitable de no poder treballar cara a cara. També queda disminuïda la corporalitat física de l’intèrpret i la relació amb l’espai escènic, però per sort les bases tècniques ja les havíem donat. Ara estan preparant els treballs pràctics des de casa a partir de les indicacions creatives que els he donat, com ara el treball de doblatge o la preparació dels solos de final de curs.
Pel que fa a la preparació d’escenes, la part teòrica l’hem pogut fer sense problemes per videoconferència i ara mateix estem assajant les escenes també a través de pantalla. Si podem tornar al centre, farem la presentació d’escenes i, si no, ja estan treballant per preparar vídeos amb les escenes gravades.
Quines eines digitals prefereixes per fer les teves classes?
Doncs vàries en funció del seu ús. Bàsicament fem servir Zoom per les videoconferències i he obert un canal al Drive on penjo totes les sessions per escrit i on les alumnes entreguen les feines. També ens comuniquem via e-mail o xat quan és necessari. En aquest sentit estic molt contenta de com està sent de fluïda la comunicació, tant amb l’alumnat com amb l’equip del centre.
Què és el que més trobes a faltar de les classes presencials?
Sobretot poder mirar-los els ulls i poder gestionar l’energia del grup en funció de com van assimilant la sessió. Aquesta part intangible de la docència que vas a aprenent a base d’anys i que fa que les sessions estiguin vives i s’adaptin a la receptivitat de l’alumnat. I evidentment, poder fer classes en grup i en directe, estar en contacte, saludar-nos i xerrar una estona al carrer al sortir de classe.
“Estem plantejant la feina de manera encara més clara perquè els alumnes puguin seguir bé les sessions, tant a qui li és més fàcil autoregular la feina com per qui necessita més acompanyament“
En quina situació emocional es troben els alumnes?
Una situació com aquesta a la seva edat és molt poc desitjable, per estar a casa, però també per deixar de veure’s i de socialitzar, en un moment vital tan important en la seva formació com a persones. Crec que ho porten com poden o com saben, algunes d’elles estan vivint moments familiars i personals complicats que estan posant a prova les seves eines emocionals.
El que sí que he observat és que a mesura que avança el confinament van guanyant en maduresa i estabilitat, potser perquè han après a adaptar-s’hi o potser senzillament és pura supervivència. No ho sé, però vull creure que a escala general potser aprendrem a valorar certes coses més que abans i a saber relativitzar i prioritzar.
” Les Arts Escèniques són arts del directe i, en aquest sentit, hi ha la dificultat inevitable de no poder treballar cara a cara, igual que també queda disminuïda la corporalitat física de l’intèrpret i la relació amb l’espai escènic“
Ens podries donar més detall de les sessions de creativitat que ofereixes als alumnes? Quin és l’objectiu d’aquestes?
A la segona setmana de confinament vaig iniciar una proposta oberta i gratuïta per explorar la creativitat des del plaer pel joc, sense obligacions, ni resultats. Només a partir de les ganes de deixar-se anar i investigar la mateixa expressivitat a partir de diferents disciplines artístiques com el dibuix, l’escriptura, la fotografia, la pintura, el collage, etc.
D’on sorgeix la idea?
Sempre he cregut que la creativitat és un potencial que tots tenim dins. Més o menys entrenada, i amb més o menys consciència de tenir-la, cada dia posem a la pràctica eines creatives per desenvolupar-nos en la nostra realitat.
Ja fa temps que em rondava la idea de preparar aquestes sessions i aquesta situació de confinament, i la convicció que la creativitat pot ajudar en moments emocionalment estressants, m’han portat a desenvolupar-la. Aquesta idea surt de la meva experiència en diferents sectors artístics com el literari, la il·lustració o el disseny gràfic, a part de l’actoral i el docent.
Com es desenvolupen?
Les sessions les fem per videoconferència els divendres a les 16 h i en cada sessió treballem una disciplina diferent a partir d’una petita base tècnica i d’exercicis individuals i també compartits. A part d’unes propostes setmanals per incentivar el contacte amb la pròpia creativitat.
I com han estat rebudes pels alumnes?
Doncs la veritat és que molt bé, tenir espais on alliberar la ment i deixar-se anar a nivell expressiu crec que ens fa bé a tothom. El que més m’interessava és que ho desvinculessin de les classes i entenguessin que són propostes a part de les obligacions de centre. Em comenten que a partir de les sessions s’estan relacionant amb la seva creativitat des d’un lloc més plaent i més lliure. Vaig animar a convidar a altres membres de la família i, de moment, ja ve la germana d’una alumna, a veure si algun dia apareix alguna àvia!
“Trobo a faltar aquesta part intangible de la docència que vas a aprenent a base d’anys i que fa que les sessions estiguin vives i s’adaptin a la receptivitat de l’alumnat”
Com a docent, quins aprenentatges creus que t’emportaràs d’aquesta experiència que ens ha tocat viure?
Crec que fins que no hagi passat tot plegat no podrem valorar del cert tota aquesta vivència, vull creure que aprendrem a valorar la importància del contacte real i de fer coses en grup. Ara estem veient que treballar col·lectivament ens fa avançar com a societat i ens fa bé en l’àmbit individual. Seria meravellós que aquesta experiència es reflectís a l’aula. També m’emporto la lliçó de maduresa i d’adaptabilitat que ens han ofert els i les alumnes.
Creus que això afectarà d’alguna manera a l’ensenyament a partir d’ara?
En l’àmbit docent penso que potser sí que aquest “màster” en noves tecnologies ens ha obert a noves opcions que, en segons quines assignatures, potser han vingut per quedar-se. Pel que fa a l’alumnat, espero que el nivell de maduresa, adaptació, autogestió i responsabilitat que han assolit sigui una base per tota la seva trajectòria vital.
“A la segona setmana de confinament vaig iniciar una proposta oberta i gratuïta per explorar la creativitat des del plaer pel joc“
També com a actriu, has vist com quedaven anul·lades les funcions de la teva darrera obra “Els porcs també mengen verd”.
Sí, personalment aquesta va ser la primera gran patacada. L’estat d’alarma es va decretar dos dies abans d’estrenar al Teatre Tantarantana. De moment tenim l’espectacle reprogramat a l’octubre, però caldrà veure quan podrem tornar als teatres. També se m’ha anul·lat el rodatge d’una sèrie i estic pendent d’un espectacle al Festival Grec.
Com veus el món de la cultura en els propers mesos?
Tot està parat i sense data de retorn. Podem dir que el sector cultural està tocat de mort. Cal pensar que ja havia quedat molt precaritzat des de la crisi passada, i aquesta situació farà que tant professionals com instal·lacions no puguin sostenir estar tants mesos tancats. Com deia el poeta, són “malos tiempos para la lírica”.
L’altra cara de la moneda és que el confinament propicia un ús massiu de la cultura. De fet, ens costa imaginar-nos el confinament sense veure pel·lícules o escoltar música, cosa que mostra clarament que la cultura sí que és un sector essencial i que el seu futur dependrà de tota la societat.