Entrevista a Paula Avellaneda, exalumna i estudiant de 1r d’ Infermeria a la UB
Com ha anat la teva adaptació a la nova vida universitària?
Bé, he de dir que, al principi, els dos primers mesos i en general tot el primer semestre, van ser durs. Potser vaig confiar-me en pensar que la universitat era un pas més, semblant al ritme del batxillerat, però en poc temps em vaig adonar que no, que aquí tot funciona diferent al que has fet anteriorment i, com tot el que és nou, requereix una adaptació i anar-s’hi acostumant. Ara sembla que ja he agafat el ritme, però sempre queden coses que haig de millorar i posar-hi més atenció.
Per què vas decidir estudiar Infermeria?
Aquesta era la meva segona opció. Jo volia estudiar Medicina des que vaig començar l’ESO i vaig començar el batxillerat amb aquesta idea al cap. Em vaig esforçar al màxim, però malgrat que el batxillerat em va anar molt bé, la selectivitat em va baixar una mica, fent que al final que no pogués accedir a Medicina. Llavors, com tenia pensada des de feia temps aquesta segona opció -crec que sempre és important tenir un segon camí per si al final les coses no surten com penses-, vaig decidir provar Infermeria. Al principi tenia pensat fer tan sols un any i intentar l’opció de Medicina, però m’he adonat que aquesta és una carrera molt maca i, de moment, la continuaré.
Quins aspectes t’interessen més de la Infermeria?
He descobert que Infermeria és una carrera molt humana, centrada en la cura del pacient, però no només això, aquesta professió amaga moltíssimes més coses. M’interessa perquè és una carrera on el teu dia a dia està centrat en el contacte amb les persones, és molt propera. Aquesta manera de poder connectar amb el pacient, hauria de ser un principi fonamental dins de totes les professions de la salut. Personalment, crec que de vegades hi ha aquesta mancança en molts professionals.
Com és el teu dia a dia universitari?
De moment estic a primer i el meu dia a dia és bastant tranquil: vaig a classes a la tarda, ja que faig torn de tardes, em trobo amb el meu grup d’amigues i amics, prenc sempre apunts a les classes magistrals -sempre van molt ràpids i intento estar molt atenta al que expliquen els professors-, i així durant 3-4 hores al dia. Molt sovint tinc seminaris, que són semblants a les classes magistrals, però una mica més participatius per part dels alumnes. Com a tots els primers cursos de carrera, aquests sempre són més feixucs o teòrics. Gairebé no he fet cap pràctica encara, i per això tinc moltes ganes de començar segon, ja que començaré un curt període d’estades a l’hospital. D’altra banda, també intento combinar el meu dia a dia a la universitat amb l’esport i amb alguna feina que em surt en relació amb el món de la interpretació.
“Crec que de vegades hi ha una mancança de connexió amb el pacient en els professionals”
Trobes a faltar alguna cosa de la teva etapa anterior?
Sí, i tant! Sempre tinc enyorança d’algunes coses. Cada cop que torno a la Granés em vénen al cap un munt de records dels dos anys que hi vaig estar. Trobo a faltar el vincle i la relació amb els professors d’allà, la proximitat i la confiança que tenia amb ells, ja que ara és més difícil perquè som molts alumnes i els professors ens els van canviant cada mes. També trobo a faltar a algunes persones amb les quals he perdut la relació i, en general, l’ambient de petita família que s’hi respirava.
Com veus el futur professional?
Malgrat que no sé el que em pot oferir el futur, és una cosa en què penso sovint. De moment no descarto fer Medicina en acabar la carrera, però, si finalment m’acabés dedicant a la Infermeria, m’agradaria treballar amb nens, és a dir, a Infermeria pediàtrica. Primer tinc pensat fer el EIR, que és com el MIR de Medicina, després treure’m un màster, un postgrau, etc. El que tinc clar és que faré una formació continuada, perquè una cosa que aquesta professió requereix, que estiguis actualitzat constantment. En carreres de salut mai acabes d’estudiar.
Quin consell donaries als estudiants de batxillerat que s’estan plantejant fer una carrera relacionada amb les Ciències de la Salut?
És difícil donar un consell específic en aquest aspecte, però els hi diria que segueixin el camí on pensen que es poden trobar més a gust. I si en aquell moment aquell camí no pot ser per alguna raó, sempre cal mirar endavant i buscar un segon o inclús un tercer camí, que, malgrat que sigui una mica més llarg que l’inicial, et pugui portar allà on volies arribar en un primer moment. I, sobretot, mai tancar-se portes en res perquè el futur és molt impredictible. Un últim consell és que no s’atabalin i també que dediquin temps per a ells mateixos; el temps personal es pot arribar a trobar a faltar.
