“A Granés vaig trobar l’oportunitat de poder provar i experimentar sense límits”

Irene Baeza, o Iby, com tothom la coneix, és una coreògrafa i ballarina gaditana de 23 anys, exalumna de Granés Batxillerat que va cursar la modalitat d’Arts Escèniques ara farà 4 anys.

De la mà del nostre professor Sebastià Bover, la Irene ha estat seleccionada coreògrafa de “Couperdanse”, un projecte pedagògic únic de col·laboració entre l’EOLIA (Escola Superior d’Art Dramàtic) i l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya)

Hem volgut parlar una estona amb ella per conèixer com va ser el seu pas per Granés, què està fent en aquests moments i, sobretot, en què consisteix aquest projecte que culminarà en un concert dramatitzat i que s’estrenarà el pròxim 22 de març a les 17h a l’Auditori de Barcelona.

Com recordes el teu pas per Granés Batxillerat?

El meu pas per Granés va ser increïble. La millor manera i la més bonica de començar en aquest món. Una eufòria de felicitat compartida dia a dia amb els companys i els professors. El grup que vam formar juntament amb els professors que vaig trobar van fer que gaudís al màxim.

La modalitat d’Arts Escèniques va ser bàsicament el que jo anava buscant, em vaig matricular per viure una cosa així i ho vaig aconseguir.

A més, el Sebastià, va ser el meu tutor de TR i em va ajudar moltíssim. Totes les seves classes van ser il·luminadores i esclaridores. Una bufetada de realitat dia rere dia. També el David perquè jo mai havia fet teatre i les seves aportacions escèniques les aprofito ara en les meves creacions. La Irene i la Mireia, van ser totalment inspiradores.

Tots i cadascun dels professors i també els meus companys m’han aportat una bona base i eines d’inspiració per començar el meu camí professional. 

Explica’ns què estàs fent ara, un cop has sortit de Granés?

La meva trajectòria en sortir de Granés ha estat una mica estranya. Al principi em vaig plantejar entrar en una escola per tenir un títol oficial i professionalitzar els meus estudis, però vaig trobar que cap cobria del tot les meves expectatives i necessitats. Per això, vaig decidir finalment continuar amb coreògrafs nacionals i internacionals que són referents per a mi, rebent formació i seguint-los a tot arreu.

Diguem-ne que he fet una “formació freelance”, és a dir, una formació personalitzada escollint el que a mi m’agradava i específica del que jo estava buscant. D’això ha sorgit un estil molt personal, es podria dir una “dansa bastarda”, en el que barrejo les danses urbanes (d’on jo venia) amb altres danses més escèniques i contemporànies.

Actualment, treballo en diferents companyies i he estat escollida coreògrafa d’aquest projecte entre EOLIA i ESMUC.

En què consisteix el projecte “Couperdanse”?

Es tracta d’un concert dramatitzat d’una hora de duració on els dramaturgs són alumnes d’EOLIA i els músics alumnes de l’ESMUC i en el qual jo faré la part coreogràfica.

El concert està basat en una obra de Couperin Le Grand, músic barroc, que fusiona la música italiana i francesa a través de set instruments de l’època amb la dansa contemporània i la dansa urbana. Confrontarem, fusionarem i reconciliarem mons que provenen de diferents èpoques davant del públic. Són mons que assumeixen les seves diferències com a motiu per rebutjar-se. Malgrat això, s’acaben adonant que, justament les seves diferències és el que els enriqueix i que units són millors que no pas enfrontats.

La meva aportació al projecte, com deia, és com a coreògrafa, ballarina i intèrpret però aquest projecte compta amb un equip artístic de luxe: Mara Fernández i Lili Molina com a co-directores; Gabriel Lorenzo, clavecinista; Nina Alcanyiz, oboista; Coline Kreis, violista; Laura Estévez, violinista; J. Diego Galván, fagotista; Marta Guillén, violinista; Daniel Mateu, flautista; i Vlad, ballarí i intèrpret.  Tots grans són professionals.

Quina és la feina que esteu fent? I com es desenvoluparà?

En aquests moments ens trobem en l’equador del projecte. I es tracta de donar vida a la música, fer “parlar” a la música. La meva feina es trobar aquest fil coreogràfic a través de material coreogràfic, acció coreogràfica i improvisacions estructurades, jugant amb aquests tres elements. Els ballarins aniran ballant material estructurat i també improvisacions que estan pactades amb diferents textures de moviment específic molt pensat i elaborat.

Com has arribat a aquest projecte? Com arribes al punt què t’escollin coreògrafa de “Couperdanse”?

El nexe, sens dubte, va ser el Sebastià, que va ser tutor del meu TR. Ell coneixia la meva motivació perquè el meu tema estava relacionat amb la coreografia i focalitzat en l’estudi de les vies per la creació coreogràfica. Es va en recordar de mi i va proposar el meu nom als inicis del projecte. Estic molt agraïda i em fa molta il·lusió perquè com a coreògrafa, és molt difícil que et donin l’oportunitat de crear amb música en directe.

Quines qualitats creus que tens i per les quals has estat escollida?

Bé, amb el que jo gaudeixo de mi mateixa és amb la meva imaginació. Tinc una nena interior molt treballada i desenvolupada que em deixa imaginar i crear sense límits. Això em facilita la creació, però a més ho fa d’una manera molt honesta quant a la forma i a les emocions, sent fidel al que sento i això l’espectador ho capta.

Que diries als alumnes que, com vas fer tu, ara estan estudiant la modalitat d’Arts Escèniques a Granés Batxillerat? Què t’hauria agradat que et diguessin a tu en aquell moment?

Els diria, sobretot, que no s’angoixin davant el que pot semblar una sobreestimulació de bona informació. Que s’ho prenguin amb calma, que vagin assimilant, meditant sense pressa, sense posar-li tant de pes o gravetat a tot. Que gaudeixin i confiïn molt en els professors perquè encara que tu no sàpigues on vas, ells ho saben. Si et llences a l’abisme, ells estaran per recollir-te i mai et deixaran sola.

I el que m’hauria agradat que em diguessin a mi, que menys és més. Soc molt nerviosa, molt acaparadora, ho vull tot i ara i, a més, fer-ho tot espectacularment bé. I no és això, millor anar fent de mica en mica i no voler fer tot alhora. 

Com creus que la formació de Granés t’ha permès arribar on estàs? I creus que ha estat una bona base de cara al teu futur professional?

Considero molt important, durant els anys en els quals encara no has fet el salt al buit, plantar una llavor, tenir al teu abast totes les eines i que et mostrin tot el que pots fer. I això és el que vaig trobar a Granés. Motivació, informació, eines, camins… i que, a partir de tot això, em deixessin provar i experimentar sense límits. És fonamental per algú que aspira a ser artista i no sap com, trobar professionals en actiu que t’ofereixin un ample ventall on escollir i no et limitin. És un luxe.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.