Entrevista a Clàudia Gallego, exalumna
Quan vas decidir que volies estudiar a l’estranger?
A principis de 2n de batxillerat. A finals de 1r ja estava donant-li voltes al cap de què faria l’any vinent i com vaig estar l’últim any de l’ESO a Irlanda i vaig viure una experiència fantàstica, vaig decidir que volia tornar a estudiar a fora durant l’etapa universitària.
Imagino que no devia ser fàcil en plena pandèmia…
El primer any universitari no va ser exactament com ho havia pensat. Durant el primer trimestre, les classes van ser híbrides, entre presencials i virtuals, i el segon trimestre tot virtual. Tot i que és cert que el primer trimestre em va permetre conèixer a la majoria de companys de classe i fer amistats, no va resultar fàcil. No obstant això, la quarantena de catorze dies que vaig haver de fer en l’aterrar a Escòcia em va permetre conèixer a molta gent ja que estàvem tots en el mateix edifici. En aquell temps vaig fer la majoria d’amics que conservo fins al dia d’avui.
Què és el que més et va costar d’estudiar a fora?
El que més em va costar de marxar a l’estranger és que sabia que no veuria a la meva família i amics en uns quants mesos. A més a més, amb la incertesa de la COVID, no sabia si serien quatre mesos, sis o deu.
Per què a Escòcia?
Vaig escollir estudiar a Escòcia, en concret a la capital, Edimburg, per vàries raons. Primerament, volia marxar a un país on es parlés principalment anglès i que estigués al continent europeu. A més, conversant amb coneguts i llegint notícies em vaig assabentar que el govern escocès paga la matricula universitària a tots els estudiants europeus (és a dir, que la universitat és gratuïta per als estudiants).
Estàs cursant International Business Management & Language (French) a la Edinburgh Napier University, per què vas triar aquestes estudis?
Des que vaig començar l’ESO que m’ha agradat l’empresa i l’economia, així que sempre he tingut molt clar que volia estudiar quelcom relacionat amb la direcció d’empreses. A més, també em va atraure molt la idea que fos un grau d’empresa internacional ja que m’oferia l’oportunitat de guanyar una visió del món empresarial molt global. Una altra de les avantatges d’aquest grau és que durant el tercer any tots els estudiants marxem a estudiar fora. No depèn de la nota ni de les places, és a dir, que tots tenim garantida una plaça. L’opció del francès la vaig escollir com a un afegit, ja així puc seguir aprenent aquesta llengua que fa cinc anys que estudio.
Coneixies aquesta universitat?
No. Una vegada vaig decidir que marxaria a Escòcia vaig començar a buscar quines universitats hi havia la capital. Volia estudiar en una ciutat urbana, metropolitana, semblant a Barcelona. Durant aquesta recerca d’informació vaig trobar que el grau d’International Business Management & Language (French) només l’oferien a Napier i per això em vaig decantar per aquesta.
Com hi vas accedir?
Vaig ser acceptada a través d’un portal anomenat UCAS. És una pàgina web on es fan totes les sol·licituds universitàries.
Com recordes l’inici de curs?
Tinc molt bons records de l’inici de curs. Tot i que estava nerviosa per començar aquesta nova etapa, tenia moltes ganes. A més, com he comentat abans, jo ja tenia l’experiència d’haver estudiat un any a Irlanda, així que ja sabia que, tot i els nervis inicials, al final l’experiència sempre val molt la pena.
Què és el que més et va sorprendre d’aquesta nova etapa després d’haver estudiat batxillerat?
Que no és tan diferent del batxillerat! Sí que és cert que hi ha bastants treballs i exàmens, però el fet d’haver estudiat a Granés Batxillerat, on hi ha una avaluació contínua, em va ajudar a adaptar-me molt millor al ritme universitari.
Trobaves a faltar alguna cosa de Granés Batxillerat?
El que més trobo a faltar, a part de bons professors, és la proximitat entre aquests i els alumnes. Granés Batxillerat és una escola petita, familiar, i qualsevol cosa o problema es comunica ràpidament. En canvi, a la universitat tens un professor diferent per a cada assignatura i trimestre -jo n’he arribat a tenir 8 en una mateixa assignatura- i, tot i que tens un tutor assignat, és més complicat comunicar els problemes o qüestions. A més, suposo que el fet que les classes fossin online tampoc no ha ajudat.
Ens podries explicar com és el teu dia a dia durant el curs?
Les classes comencen a les 8:00 o 9:00 del matí. Tinc classe durant els matins (normalment amb una pausa de 15-30 minuts entre classe) i només un dia a la setmana tinc classe a la tarda (fins a les 17:00). A les tardes, és habitual quedar amb amics a la residència d’estudiants o al parc que tenim davant de la residència.
Que creus que és el que més diferencia la universitat a Escòcia de Catalunya?
Doncs sincerament no estic segura perquè no sé exactament com funciona la universitat a Catalunya, però crec que a Catalunya hi ha més exàmens que treballs mentre que a Escòcia és el contrari.
Com va anar el primer curs? T’ha resultat fàcil?
Estic molt satisfeta amb les notes del primer any. Vaig aprovar totes les assignatures amb molt bona nota i ,tot i les circumstàncies de la COVID, considero que vaig assolir els continguts molt bé.
I a les vacances…
Vaig aprofitar el temps treballant de cambrera a un restaurant italià (aprenia un idioma a la vegada que em guanyava uns diners). Sorprenentment, aquí hi ha molta feina per als estudiants i és molt senzill trobar-ne. Gairebé tots els locals busquen personal. A finals d’agost vaig tornar una setmana a Barcelona per gaudir de la família i els amics.
” El que més trobo a faltar de Granes Batxillerat, a més del bons professors, és la proximitat d’aquests amb els alumnes“
Clàudia Gallego, exalumna
Què és el que més valores d’haver marxat a fora a estudiar?
El que més valoro d’estar estudiant a l’estranger són tots els records i experiències que estic vivint. Aquí estic aprenent a ser molt més independent i madura, a la vegada que m’ho passo bé.
Recomanaries l’experiència?
Sense cap mena de dubte! A tots els estudiants de 2n als que els hi agradaria estudiar a l’estranger, però que potser no ho fan per la por a la incertesa, els hi diria que ho provessin que no es penediran.
Quins són els teus plans de futur? Com et veus en els pròxims cinc anys?
Doncs quan acabi la carrera m’agradaria fer un màster també relacionat amb l’empresa, tot i que encara no tinc clar exactament quin. I una vegada acabi el màster m’agradaria trobar feina en una gran empresa, influir en les decisions d’aquesta o, qui sap, potser crear la meva pròpia 😉
