Jaume Funes: “A l’adolescència queda en suspens tot allò que s’ha ensenyat”

Com ja sabeu, des de Granés Batxillerat ens agrada que vosaltres, les famílies, participeu en la vida escolar dels vostres fills i filles, amb la voluntat de fer un acompanyament conjunt en aquesta etapa de creixement acadèmic i personal.

En aquesta línia, i dins d’un nou projecte com a escola de famílies, ahir vam comptar amb la presència de Jaume Funes, per oferir-nos la conferència “Com puc ajudar el meu fill o filla a sortir de l’adolescència?”. Psicòleg, educador i periodista especialitzat en el món dels adolescents i les seves dificultats socials, Funes és autor de llibres com Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito i Educar adolescents… sense perdre la calma

No és que ho hàgim fet malament com a pares o que hàgim educat als nostres fills malament, sentencia Jaume Funes, sinó que “a l’adolescència se suspèn una mica tot allò que s’ha ensenyat, està tot en suspens.”

Exploradors reprimits

Durant la sessió, Funes va afirmar que en aquesta etapa en què es troben els nostres alumnes se’ls podria considerar uns “exploradors reprimits”. També va explicar que molt sovint li preguntaven quan acabava això de l’adolescència i va assegurar que els conflictes típics en aquesta etapa encara tenien cua, i que les experimentacions, els riscos i les immersions caracteritzaven aquestes edats.

Funes, qui es defineix a si mateix com “un senyor que no ha sortit de l’adolescència”, també va detallar que es tracta d’una etapa de ple descobriment. “Si fossin adults com nosaltres es preguntarien què fer amb la vida. Com aspiren a ser joves es pregunten: Què puc fer amb la meva vida, quina vida m’obliguen a tenir, quantes vides em queden per descobrir”.

En aquesta etapa en què els nostres alumnes són a les portes d’accedir a la universitat, Funes també va voler reflexionar sobre aquest condicionant. Segons ell, si aquest accés als estudis superiors no ho dominés tot “ara ja no es tractaria d’aprendre allò que no es pot deixar de saber, sinó d’aprendre allò que val la pena saber”. En definitiva, “descobrir aquells saber que necessiten per arribar a ser la persona que imaginen arribar a ser.

Per l’autor, el moment en què es troben ara els nostres estudiants destaca pel desig d’aprendre i saber el que altres ja han fet o descobert. “Aprofundir en interrogants i mètodes per descobrir amb rigor, endinsar-se en universos creatius desconeguts.”

Per finalitzar, va fer referència a aquest moment de la sortida de l’adolescència amb aquest text escrit per un estudiant i adreçat a la seva mare, on es destaca la necessitat de provar, decidir i equivocar-se que tenen els nostres joves com a procés d’aprenentatge i de maduració indispensable.

A la xerrada, que les famílies van poder seguir també de forma telemàtica, Funes va parlar també del seu darrer llibre, la novel·la “Encara he de viure”, on el jove personatge decideix deixar momentàniament  els seus estudis a l’institut.

Per finalitzar la xerrada, es va donar pas a la ronda de preguntes per part dels assistents. Entre les qüestions plantejades per alguns pares estava si era idoni o no escoltar darrere de la porta de l’habitació del fill o la filla. Donat que els adolescents s’obren a parlar en el moment més inesperat, Funes va contestar que “tafanejar una mica a vegades era una bona idea, ja que mostraves interès per la seva vida”. Alguns pares i mares també van fer altres consultes sobre la negociació de l’hora d’arribada a casa a la nit o sobre com millorar l’autoestima dels fills, entre d’altres.

Moltes gràcies Jaume per compartir aquesta estona amb nosaltres!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.