Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l’itinerari de Comunicació i Periodisme van presentar l’últim projecte d’aquest curs. Aquest ha consistit en l’escriptura d’unes memòries familiars.
Durant aquest projecte anual, cadascú dels alumnes ha pogut treballar i conèixer la història de la seva família al llarg del s. XX, a través d’entrevistes, objectes, documentació, llocs, música que han anat trobant i també que els seus familiars han volgut compartir amb ells.
Tots ells han descobert històries familiars que els han sorprès i que els han ajudat a conèixer millor qui són i d’on venen.
Hem volgut parlar amb la Cécile Martínez, professora de l’assignatura que ens ha explicat que, aquest projecte es divideix en dos eixos principals. “D’una banda, es pretén potenciar la metodologia aplicada a les ciències socials, com ara: entrevista, anàlisi objectiva, estudi de l’espai, arbre genealògic, entre d’altres”.
En relació amb el procediment afirma que, durant la primera fase del treball, els alumnes han de buscar la història del barri, poble o ciutat on viuen, fer una anàlisi del seu nom i cognoms de la família. Després, en la segona part, un cop s’ha investigat, s’ha entrevistat als familiars, s’han buscat objectes, fotografies, records… comença la fase d’escriptura. “Poder posar en comú aquestes troballes, és de les experiències que més els han impactat al llarg del procés”, detalla la Cécile.
Aquest any les històries s’han encaminat cap a tres grans temes.
Han predominat treballs en els quals una part de la família tenien origen en l’Espanya o la Catalunya despoblada i la migració de les persones que vivien en zones rurals cap a les grans ciutats, principalment Barcelona i Madrid. En aquests treballs, els alumnes han aprofundit en l’anàlisi de contextos i realitats diferents. Fent comparacions entre diferents membres de la família que es trobaven en la mateixa època, en llocs diferents i circumstàncies socials, polítiques o econòmiques diferents.
Un altre grup, són els treballs en què hi ha una nota d’exotisme que marca la història familiar. On el pare, la mare o els avis, són estrangers o van haver de marxar a l’estranger i on han hagut de conviure cultures, llengües, tradicions, gastronomies, diferents. Des de croates, hongaresos, fins a cubans. Unes comparacions molt interessants i enriquidores.
“Aquests dos temes, han donat lloc a un treball antropològic i a poder posar en comú a l’aula les diferents realitats familiars i fer una reflexió conjunta d’aquestes diferències entre llocs, temps i circumstàncies així com prendre consciència de diferents costums locals, llengües, tradicions, etc.”, ens diu la Cécile.
Finalment, un tercer grup, dels alumnes que han estat interessats més en el factor cultural, lingüístic o polític, com a fil conductor. Com és el cas d’una alumna que ha fet una anàlisi exhaustiva de la variant dialectal del català del poble de la seva família prop de la Seu d’Urgell o l’explicació d’una altra alumna, de la vida de les dones de la seva família, a través de la música destacant, entre altres coses, la complicada situació política del lloc de naixement de la seva mare.
Any rere any, els alumnes se superen en aquest projecte que, segons ens explica la Cécile, sempre costa d’engegar i en el que, sovint, es troben perduts i amb dificultats. Però amb el que sempre acaben molt satisfets.
Molt bona feina!!