Ens visiten Iby i Juls

Visita Iby i Juls

Fa uns dies vam rebre la visita de l’Iby (Irene Baeza) i la Juls Valls, dues exalumnes de Granés de l’itinerari d’Arts Escèniques, que van voler compartir una estona amb els nostres alumnes de 2n de batxillerat.

En un moment tan incert i alhora tan il·lusionant pels alumnes de segon, aquesta xerrada de final de curs, va aportar llum a molts dels seus dubtes i neguits.

Dues visions molt similars i dos camins diferents dintre del món de les arts escèniques. La Juls va escollir la formació reglada, i ja està a punt de graduar-se a l’Institut del Teatre a l’especialitat de teatre físic, preparant-se per fer el salt al món professional. L’Iby, quan va sortir de Granés, va decidir fer una formació a mida, buscant els coreògrafs que li agradaven, viatjant i rebent la formació que en cada moment ha volgut, per crear el seu propi estil dintre de la dansa. Durant aquest temps, ha anat intercalant la seva formació amb algunes experiències professionals, que l’han ajudat a poder continuar invertint en la seva formació.

No obstant això, les dues van coincidir en transmetre que “aquesta és una professió en la qual vas escollint el teu camí i en la qual els artistes s’han de moure buscant el que volen fer i formant-se contínuament”.

Així mateix, van donar importància als contactes, a “mantenir sempre les connexions amb professors, companys, experiències… i tot el que genera cada moment compartit”.

L’Iby i la Juls van estar en tot moment obertes a preguntes i a resoldre els dubtes dels alumnes.

En aquests moments, molts d’ells, estan pendents de les proves d’accés a les escoles d’art dramàtic de cara a continuar els seus estudis el curs vinent.

En relació amb com afrontar aquestes proves d’accés, la Juls apuntava que “el millor és ser una mateixa, mostrar el que saps i el que pots fer sense voler esbrinar què busquen perquè mai ho sabràs”.

En la mateixa línia, quan els van preguntar per com vèncer la por al “no”, a les proves o càstings, l’Iby va comentar: “no la vences, la surfeas” referint-se al fet que “aquesta muntanya russa sempre hi serà, però has d’anar exposant-te i fent allò que et fa por, perquè si no ho fas, no aprendràs”.

Durant la xerrada va sortir un dels temes més actuals en el món de la cultura, relacionat amb els límits d’exposar el teu treball i les teves idees a Internet o les xarxes socials. En aquest sentit, l’Iby va comentar, que fa un temps que es va parar a reflexionar sobre el perquè regalar el seu treball. No està en contra de publicar material, però en comparteix molt poc i va voler transmetre que “si regales el teu treball i les teves creacions, la gent no ho valorarà. ”.

Quan una altra alumna va preguntar si sempre havien tingut clar a què es volien dedicar. La Juls va dir rotundament que no, ella pensava fer teatre musical i, va ser a la Granés, on va descobrir el teatre físic. L’Iby, en canvi, ho tenia clar, de fet, va ser la seva mare qui ho va veure clar perquè sempre estava ballant i li va animar a traslladar-se a Barcelona des d’un petit poble de Cadis. A Granés va trobar el que ella buscava.

En relació amb la pregunta d’un alumne sobre què les mou per fer el que fan. Ambdues van coincidir en que “poder compartir-ho amb els altres. Les connexions amb altres persones, compartir moments i estar connectats per anar junts en una direcció i gaudir plegats”.

Moments com aquesta xerrada tan especial de les nostres exalumnes. Per moltes més com aquesta, noies. Mil gràcies i us hi esperem ben aviat!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.